Cerca de crítiques

Enquesta

Oue dirigeix la Setena de Bruckner amb l'OBC

5/2/2006 |

 

Eiji Oue va sortir airós del seu primer concert amb l'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC) divendres passat, en el seu primer contacte amb el públic després d'haver estat nomenat director titular, un càrrec que exercirà a partir de la temporada vinent. Al respectable li va agradar com va sonar la Setena simfonia de Bruckner, una peça complexa en què es va bolcar la formació, més compacta que mai.
A la primera part, ocupada pel primer Concert per a piano i orquestra, de Liszt, gairebé no se'l va veure. La figura d'Oue, de petita estatura, quedava amagada darrere la tapa del piano de cua que tocava José Menor. L'obra va servir perquè el pianista de Sabadell, de 28 anys, demostrés el seu talent, que va obtenir com a recompensa un calorós aplaudiment. El jove, una mica tímid, va haver de sortir a saludar diverses vegades, en part perquè ho requeria el respectable i també perquè Oue, una persona espontània, el va arrossegar literalment a l'escenari perquè recollís l'ovació.

Apartat el piano, el podi va quedar buit. En l'execució de la Setena simfonia de Bruckner sí que es va poder veure Oue sense problemes.

BONA SINTONIA
Des de qualsevol butaca es podien seguir en detall els gestos decidits del director nipó, als quals l'OBC responia amb especial cura, atenta a la mínima indicació de qui serà el seu cap els pròxims quatre anys, quan el barceloní Ernest Martínez Izquierdo, titular actual, abandoni la nau a l'estiu. "Hi havia molts nervis abans de començar. Sabíem que aquest concert era important i ens hi hem esforçat al màxim. Hem treballat al 200%", reconeixia Walter Ebengenger, violinista austríac de la formació catalana. Els seus col.legues també semblaven satisfets, no en va Oue, convidat en temporades anteriors, era un dels mestres que havien sol.licitat. "És bo. Et fa treballar molt i és molt detallista, però també escolta i sap on s'ha d'incidir".

Entre el públic, ningú semblava descontent. Els assistents consultats es van mostrar complaguts. "Les cordes avui han funcionat de bogeria i això té molt mèrit en una obra tan complicada i extensa. El segon i tercer moviment m'han semblat al.lucinants", va dir al sortir una elegant senyora, abonada des de fa tres dècades. ¿Serà un bon fitxatge? "És aviat. El temps ho dirà. Aquesta vegada, no li podíem veure la cara, i un bon director, i aquest és el cas de Muti, dirigeix amb la mirada i fins i tot amb la melena", va declarar.

Un altre assistent, més llançat, va pronosticar: "Serà una bona inversió. L'OBC s'ha entregat, hi havia feeling, un bon equilibri entre els grups instrumentals i un fraseig delicat". Un fidel seguidor de l'orquestra va afinar encara més: "M'ha agradat, sí, però també disfruto amb Martínez Izquierdo. Els violins han sonat més compactes i l'orquestra l'ha seguit molt bé, una cosa impossible amb la meitat o més de la plantilla en contra, com li passa a Martínez Izquierdo".
Marta Cervera
El Periódico