Cerca de crítiques

Enquesta

Wiener Akademie a Andorra

Èxit de Haselböck en la versió historicista de Mozart

28/1/2006 |

 

ORQUESTRA WIENER AKADEMIE
DIRECTOR MARTIN HASELBÖCK
SOLISTES CHRISTIAN GURTNER, THOMAS FHEODOROFF I PETER AIGNER
LLOC SALA DE CONGRESSOS
DATA 25 DE GENER DEL 2006

Dimecres a la nit va tenir lloc un dels actes principals de l'edició d'aquest any de la Temporada de Música i Dansa d'Andorra la Vella: la commemoració del 250è aniversari del naixement de Mozart amb un concert monogràfic dedicat al compositor austríac.

La tasca va confiar-se a una prestigiosa formació que treballa amb instruments d'època i criteris històrics, la Wiener Akademie. Sota la direcció del titular i fundador, Martin Haselböck, l'orquestra va oferir tres obres relativament poc conegudes del geni de Salzburg. En primer lloc, es va escoltar una brillant interpretació de la Simfonia núm. 29 en la major, malgrat algunes errades puntuals per part de les trompes durant el primer moviment. L'orquestra va anar escalfant motors en el decurs de la peça, fins que va arribar a un finale marcat per un considerable equilibri entre les seccions.

La següent obra del programa, el Concert per a flauta i orquestra núm. 2 en re major, va incloure la participació de Christian Gurtner com a solista. El músic va demostrar una agilitat interpretativa notable --caracteritzada per la claredat del fraseig--, que es va fer palesa, principalment, en les dues cadències de l'obra. L'orquestra, per la seva banda, va oferir al flautista un coixí harmònic d'immillorables condicions.

Ja a la segona part del concert, la Wiener Akademie va enfrontar-
se a una partitura tan bella com poc prodigada: la Simfonia concertant per a violí, viola i orquestra en mi bemoll, que, malgrat el títol, és a la pràctica un concert per a dos instruments i orquestra. Amb la finalitat d'oferir una interpretació al més fidel possible a les intencions del compositor --que volia que la viola tingués menys pes específic en l'obra--, Martin Haselböck va optar perquè aquest instrument toqués en la tonalitat que Mozart li va prescriure originalment, re major.

Els solistes, el violinista Thomas Fheodoroff i el violista Peter Aigner, van oferir una versió de gran transparència: d'una banda, van mostrar una total compenetració entre tots dos --malgrat les peculiaritats tonals esmentades-- i, de l'altra, van saber trobar el grau just d'estabilitat amb la massa orquestral, objectiu al qual també, gràcies a la seva saviesa musical, va contribuir Haselböck des del podi.

J. S.
El Periòdic d'Andorra