Cerca de crítiques

Enquesta

Orfeu als inferns

'Orfeu als inferns', Offenbach a ritme de revista

4/5/2003 |

 

DIRECTOR: Joan Anton Rechi
TEATRE: Romea
ESTRENA: 28 d'abril del 2003

Joan Anton Rechi, director d'aquesta singular producció d'Orfeu als inferns, d'Offenbach (1819-1880), va anunciar que la seva versió de l'obra era "gam- berra" i "petarda", i que, més que opereta, el producte tendia a la revista. Fins aquí el que es va anunciar es correspon amb el que s'ha ofert.
L'espectacle del Romea entra pels ulls i exhibeix un colorit i una interpretació que s'agraeixen, amb una actuació de Mingo Ràfols que val per tot l'espectacle. Però compta, en contra, amb un text infumable que es presenta com una versió del llibret original d'Halévy i Crémieux firmada per El Terrat. Ja en la primera intervenció del personatge de l'Opinió Pública (Eva Barceló) s'indica el camí pel qual anirà el text, amb abundants al.lusions a personatges de consum televisius i a gracietes d'una absoluta vulgaritat. Una sorpresa gens agradable, donat el conegut potencial d'El Terrat.
Malgrat aquest apartat, l'espectacle funciona en el seu primer objectiu de sorprendre i divertir l'espectador. Ho fa pel ritme que té la representació, per la música de corda i vent (en directe i sota la direcció d'Antoni Parera), pel vestuari (Rafel Lladó) i pel bon treball dels cantants Fanni Marí i David Ordinas i dels actors, amb nota destacada també per a un eficacíssim Carles Canut i un convincent Boris Ruiz. Una funció amb aires de revista que critica la doble moral, amb agradables passatges musicals i escenes, com la de la mosca voladora de Canut, molt ben trobades. No ho està, en canvi, l'última, amb un can-can allargat sense necessitat i un desordre en escena que s'hauria pogut evitar.

Gonzalo Pérez de Olaguer
El Periódico