14/8/2024 |
Programa: Bach Collegium Japan. Cantates de Bach
Lloc i dia: Auditori Espai Ter, de Torroella de Montgrí
Bach Collegium Japan
Cantates de Bach
El primer interessant i que crida l’atenció del programa de cantates de Bach va ser que les quatre seleccionades pertanyien al estival de 1724. Just enguany en fa 300 anys. Correspon al segon cicle complert de cantates d’un Bach que començava a arrelar a Leipzig i on treballaria incansablement fins a la seva mort, un quart de segle més tard.
Aquest cronista no havia tingut l’oportunitat abans d’escoltar en directe el Bach Collegium Japan, referent destacat a Orient de la interpretació amb criteris històrics del Kantor. Es tracta d’una orquestra que coneix perfectament aquest repertori ja que la formació en va enregistrar una edició integral de les cantates que ens han arribat, a cavall del canvi de segle pel segell BIS.
L’orquestra va sonar bé, amb una corda ben treballada que exposava un so rodó i bonic i molt atenta a les contínues indicacions de Masaaki Suzuki, director i alma mater del grup veritable apòstol de la música de Bach a Orient. La tria dels solistes vocals va ser adequada, amb la soprano Carolyn Sampson qui, tot i tenir unes característiques més pròpies de l’òpera ha gravat diverses cantates de Bach tant amb l’Orquestra de Friburg com amb la formació de Suzuki, un jove Alexander Chance que s’està consolidant com un dels contratenors de referència en aquest repertori, un Benjamin Bruns versàtil que va saber adaptar la seva veu a la litúrgia luterana i Christian Immler, baix col·laborador habitual de Suzuki. Igualment a nivell individual instrumental les interpretacions tant dels oboès i del traverso, amb un protagonisme clar, així com del violoncel van ser molt acurades i tècnicament impecables, i tant sols hauríem de lamentar el desastre a la trompeta de la primera cantata. El francès Jean-François Madeuf segueix sent un dels rars músics que toca la trompeta i la trompa naturals sense l'ajut dels orificis de ventilació i això és un risc que, en ocasions, no surt bé.
Malgrat el bon anàlisi de les parts al conjunt li va faltar quelcom. Segurament és un tòpic, i part tant injust, titllar de fredes les interpretacions orientals però a la d’anit hi vàrem trobar a faltar ànima. Ens quedem en un moment de la darrera de les cantates, Jesu, der du meine seele, BWV 78, concretament amb el deliciós duet ‘Wir eilen mit schwachen, doch emsigen Schritten’.