Cerca de crítiques

Enquesta

Una deu que encara raja

12/8/2024 |

 

Programa: Les Arts Florissants · Le Jardin des Voix

Lloc i dia: Auditori Espai Ter, de Torroella de Montgrí

Les Arts Florissants · Le Jardin des Voix
The Fairy Queen, Henry Purcell
Festival de Torroella de Montgrí
10 d’agost de 2024

The Fairy Queen, la semi-òpera de Purcell, és potser una de les millors obres d’aquest compositor, cim del barroc anglès. Respira la frescor i la fantasia de la literatura festiva de Shakespeare, en qui es basa el text. I arriba fins allà on es podia a finals del XVII pel que fa a les referències iròniques i sexuals, que salpebren el text. La música, excel·lent com sempre, amara l’ambient d’alegria i les melodies senzilles i efectives agraden des de la primera escolta, especialment els moviments corals.

Christie és un d’aquells gegants que cap a la dècada dels setanta del segle passat van començar a abordar la ‘música antiga’ sota una altra llum. Una mirada neta que preteria reviure el so original de tot un repertori que havia anat acumulant molta brutícia al llarg de dècades. Criteris històrics i instruments originals (o rèpliques quan no podia ser) eren els eixos d’aquesta nova aproximació. Harnoncourt, Leonhardt, Savall, Herreweghe, Pinnock, Gardiner, Brüggen, en són només alguns representants del corrent, avui molt consolidat. La gran aportació de Christie a aquest moviment, més enllà dels nombrosos enregistraments i milers de concerts, ha estat la creació de Les Arts Florissants a qui dirigeix de forma hipereficient, amb uns músics que responen obedients i precisos al simple moviment d’un muscle facial del veterà director.

Le Jardin des Voix, l’acadèmia creada ja fa més de vint anys per William Christie i Paul Agnew dins l’empara de Les Arts Florissants, ha estat un pas més enllà, amb l’objectiu de promocionar la carrera de joves promeses entre cantants barrocs. En concret l’acadèmia biennalment s'adreça a joves cantants d'òpera que comencen la seva carrera. Al final de tres setmanes de treball intensiu, es convida els guanyadors a presentar un espectacle en gira internacional. El resultat de la darrera acadèmia va ser presentat dissabte a Torroella. Aquest interessant format posa en contacte l’experiència sobrada de l’orquestra amb el jove talent i afavoreix la integració professional dels joves, permetent que mostrin les seves habilitats en escenaris importants.

Concretant en l’execució del concert, un dels encerts de la nit va ser la seva semi-escenificació. Amb una orquestra a mig metre del públic (amb els seus pros i contres) l’acció es cantava, s’interpretava i es ballava en un escenari on, un intel·ligent i eficient joc d’ombres, reverberava l’acció. Igualment fer pujar alguns instrumentistes va ser tot un encert. I encara un altre la fusió enginyosa entre els cantants i els ballarins que va donar un dinamisme continu a tot el concert. Les acrobàcies dels ballarins, espectaculars però poc polides en els passatges de conjunt, servien de fons a l’acció a les mascarades que s’anaven exposant.

El nivell de les veus solistes va ser òptim en línies generals, destacant-ne un pèl per sobre les veus extremes: les de les soprano i els baríton/baix).

El punt culminant -i simpàtic- de la nit va tenir lloc en el bis en què un animat i satisfet Christie, una deu que encara segueix rajant música d’alta qualitat, pujava a l’escenari en la repetició del cor de tancament. El públic entusiasmat que omplia l’auditori va marxar saciat per l’experiència.  

Ignasi Albors
Catclàssics