Cerca de crítiques

Enquesta

L'art de les ‘ospedaline' i Savall

14/8/2023 |

 

Programa: L'art de les ‘ospedaline' i Savall

Lloc i dia: Festival de Santes Creus

https://www.lavanguardia.com/encatala/20230814/9166634/l-art-les-ospedaline-i-savall.html 

Santes Creus embogeix amb ‘Les quatre estacions’ a càrrec de l’orquestra barroca de dones.

Jordi Savall es va fer ressò ahir, en el marc del seu Festival a Santes Creus –i amb Les quatre estacions de Vivaldi–, de dues realitats innegables que avui dia es donen a Europa en la música antiga. La primera és la incomparable saba d’intèrprets joves que dominen aquest camp, tant en domini tècnic com en tarannà musical, i en això tan inaprehensible que se’n diu aire i sentiment barrocs. I la segona és que, en aquesta generació d’artistes de menys de 40 anys, que és la que convocava aquesta Acadèmia Savall – dins del Yocpa, el Young Orchestra and Choir Professional Academies, liderat pel Centre Internacional de Música Antiga amb el suport de la UE–, les dones mostren una energia i una plenitud com no se n’havia pogut gaudir al cent per cent als escenaris fins ara. Perquè mai havien estat convocades per formar una orquestra barroca íntegrament de dones.

Si entre el miler d’assistents que omplien la barroca plaça Bernat Calvó de gom a gom –fora del recinte que va fer emmurallar Pere el Cerimoniós– hi havia algú que esperava trobar una feminitat en la manera d’abordar la peça més icònica de Vivaldi, ràpidament va poder entendre que la música és música i no entén d’estereotips culturals. I que la manera de fer d’una dona artista pot ser tan masculina o tan femenina com es vulgui, que per això són capaces d’imaginar el que calgui.

El programa, fabulosament mainstream –si això és possible en un festival com el de Savall– , va començar amb dos concerts també de Vivaldi, Il Proteo o sia Il mondo al rovescio , i La tempesta di Mare. Tots dos dirigits pel mestre amb l’alè de bellesa sempre per sobre de l’alegria i la disbauxa. Però arribat el moment clau de les Estacions ... la concertino Alfia Bakieva d’origen tàrtar, una dona que, a més, està especialitzada en la música d’aquesta tradició popular, sent passió pel tango i ha compartit escenari amb Dua Lipa o Massive Attack, va agafar amb força les regnes mentre Savall li deixava espai per abordar una obra que, si es vol, aixeca el vol.

Dalt l’escenari hi havia una vintena de dones essent filmades per les càmeres de la productora Karl More. I entre elles, la recitadora, l’actriu Laura Aubert, filla de l’històric violinista de Le Concert des Nations Santi Aubert. Aquí feia intervencions breus i ben integrades amb texts atribuïts a ­Vivaldi mateix, qui, de fet, va es­criure Les quatre estacions per il·lustrar una sèrie de quadres en què mostrava les seves ospedaline –les virtuoses de l’Ospedale della Pietà de Venècia que interpretaven les obres– per inspirar-les: la sega de blat a l’ Estiu, aquell borratxo que surt a la Tardor ...

Aquest any fa tres segles de l’estrena de Les quatre estacions . I ha estat una feliç casualitat que Savall volgués tenir les dones com a fil conductor d’aquesta edició a Santes Creus. Així ha abordat la repressió que pateixen als països orientals; també la dona com a mussa; l’al·lusió, ahir, a les virtuoses de Vivaldi; els Stabat Mater com a música dedicada a la Mare de Déu, i la creació de dones: des de Fanny Mendelssohn i Clara Schumann que se sentiran avui, a les compositores del seicento italià que van interpretar uns molt aplaudits The Ministers of Pastime, un conjunt sorgit a Barcelona que també han estat triats per Savall per fer una gira per tres festivals del sud d’Europa en un programa d’emergents.

L’ovació que van rebre a l’Antic Dormitori podia fer alçar de la tomba els abats de la sala capitular, on es van començar a enterrar el 1500.

Maricel Chavarría
La Vanguardia