Almanac
Agenda
CrítiquesCerca de crítiques
Enquesta
CRÍTICA
Serenament apocalíptics
3/1/2023 |
Programa: El ‘Cant de la Sibil·la'
Lloc i dia:Coves de Montserrat (Collbató)
https://www.elpuntavui.cat/cultura/article/19-cultura/2237397-serenament-apocaliptics.html
No serà l’articulista qui intentarà respondre als perquès de la fascinació sorgida, al nostre país en els darrers anys, pel Cant de la Sibil·la, quan, ja fa més d’un any, va intentar donar-ne una resposta amb un llibre coescrit junt a Antoni Gelonch. El cas és que aquest cant va escampant-se per la nostra geografia i, en el primer dia de l’any, va aterrar a les tel·lúriques i màgiques coves de Montserrat (Collbató) en un format de veritable ritual. Interpretat d’una manera més hieràtica que dramàtica per la joveníssima soprano Kiani-Meron Vilar Casserres, Bernat Puigdollers en va reescriure el text constituint el que podríem anomenar l’aportació des del present. La part de la tradició va venir amb el solvent Cor Francesc Valls, encarregat d’interpretar el Cant de la Sibil·la a la catedral de Barcelona, i l’organista Juan de la Rubia, que van aportar les respostes organístiques i polifòniques de Bartomeu Càrceres a més de l’obra Al jorn de judici de Bernat Vivancos. La presència de Gener Salicrú (duduk) i el so puntual de campanes van contribuir a generar un ritual de filiació New Age carregat del misteri i de la màgia ja no només del mateix cant, sinó també per l’emplaçament a l’interior de les coves. Aquest emplaçament anhelava, segons la direcció d’Angelina Esteve, retrobar l’espai primogènit d’on van sortir les sibil·les de l’antiguitat i que ara, en temps distòpics, ens cal reintegrar en el nostre imaginari. És evident que aquesta sibil·la de Montserrat ha vingut per quedar-se i que caldrà ajustar-ne elements com ara l’absència de dramatisme d’un text que, al cap i a la fi, parla de la fi d’un món que veiem cada cop més propera. Se’ns diu que l’aposta és una apel·lació a la nostra pròpia consciència. Si és així, bo seria que a la fi de la interpretació es guardés, en el futur, un sepulcral silenci, a les entranyes de Montserrat, després de la interpretació. A ben segur que el resultat en seria un altre. En tot cas, el resultat actual va ser l’assoliment d’una dimensió de serenor apocalíptica.
ORIOL PÉREZ TREVIÑO
El Punt/Avui
