Cerca de crítiques

Enquesta

Romanticisme pianístic d'alta volada

19/12/2022 |

 

Programa: Juan Pérez Floristán

Lloc i dia: Palau de la Música Catalana

https://www.nuvol.com/musica/classica/romanticisme-pianistic-dalta-volada-295056

El pianista Juan Pérez Floristán va fer un recital al Palau amb obres de Chopin, Liszt i Schubert.

El jove pianista sevillà Juan Pérez Floristán va actuar el proppassat 12 de desembre al Palau de la Música dins la temporada de piano. El programa que va escollir, d’envergadura majúscula, estava integrat per tres gegants de la literatura pianística del Romanticisme: Chopin, Liszt i Schubert. Floristán va demostrar una tècnica admirable, però encara li falta un punt de maduresa expressiva.

El seu Chopin va ser tècnicament correcte, però mancat de l’emoció que travessa tota la seva música.
La primera part va estar dedicada als 24 Preludis op. 28, de Chopin, una obra d’una dificultat tècnica més que evident, que Floristán va interpretar amb correcció, però amb un excés de contenció, que no va permetre fer aflorar tota la càrrega d’intensitat inherent a aquests preludis. El so del piano va ser més aviat exigu, cosa que no va deixar espai per a una gran varietat de matisos. Quan Floristán tocava en forte el so no arribava a ser imponent, i quan ho feia en piano faltava intensitat. El seu Chopin va ser tècnicament correcte, però mancat de l’emoció que travessa tota la seva música. Especialment en el darrer preludi és on es van fer paleses certes limitacions tècniques, en no poder reeixir en la interpretació de les escales cromàtiques ascendents a una velocitat i una intensitat vertiginoses.

El viatge romàntic de Floristán va continuar a la segona part amb tres peces de Liszt, dues de pertanyents als Anys de pelegrinatge, i la transcripció per a piano de la Mort d’amor d’Isolda. Aquí Floristán es va trobar més còmode, amb un so expansiu, amb més gruix del que havia mostrat en Chopin i també amb més força, per bé que no la mantenia quan disminuïa la intensitat del so. El so de Floristán és generós, però li falta un punt de control del pes sobre les tecles per aconseguir que la tensió dramàtica no decaigui en el piano.

Cal dir que la Fantasia en Do major, “Wanderer”, de Schubert, va ser la millor interpretació de Floristán. Va excel·lir novament en el registre en forte, amb expansió i gran amplitud de so, i amb molta nitidesa i alhora contrastos molt expressius. El seu Schubert va ser molt emotiu i delicat, i va destacar de manera especial en els moviments extrems, ràpids i carregats de força i de dramatisme.

La tria de Juan Pérez Floristán va ser com una capsa de llepolies musicals exquisides, i alhora peces vertiginosament difícils, a les quals va ser capaç d’enfrontar-se i sortir-ne airós. Però li falta un punt de control del pes per tal d’assolir el mateix grau d’emotivitat en els passatges d’intensitat intermèdia que en els d’intensitat forta, en què es va revelar com un artista molt talentós. 

Elsa Álvarez Forges
Núvol