ClàssicsWeb, el teu espai

Almanac

Cerca de crítiques

Paraules:
Tema:
Inici: Escollir data inici
Fí: Escollir data fi
Ajuda
Publicitat

CRÍTICA

Realitat paral·lela

3/10/2022 |

 

Programa: OBC amb Ludovic Morlot

Lloc i dia: Auditori de Barcelona

https://www.elpuntavui.cat/cultura/article/19-cultura/2200630-realitat-paral-lela.html

Hi havia expec­tació, aquest cap de set­mana, a L’Audi­tori de Bar­ce­lona amb la pre­sen­tació de Ludo­vic Mor­lot (Lió, 1973) com a nou direc­tor titu­lar de l’Orques­tra Simfònica de Bar­ce­lona i Naci­o­nal de Cata­lu­nya. Un nome­na­ment que s’afe­geix a l’enèsim intent de reim­pul­sar una orques­tra de la qual l’únic clar, ara per ara, és que toca a Bar­ce­lona i en un parell de ciu­tats cata­la­nes per tem­po­rada. Ano­me­nar-la naci­o­nal s’acosta a la cate­go­ria de l’oxímoron quan es menysté, en el con­cert inau­gu­ral, la música dels nos­tres com­po­si­tors, es pro­gra­men sopra­nos estran­ge­res i, en un dia tan asse­nya­lat i sig­ni­fi­ca­tiu com el cinquè ani­ver­sari de l’1 d’octu­bre, l’orques­tra naci­o­nal no pensa a fer res espe­cial per a l’ocasió. És un exem­ple fla­grant que l’OBC és una orques­tra que viu en una espècie de rea­li­tat paral·lela. És la rea­li­tat paral·lela d’esco­llir una extra­or­dinària obra com Let me tell you (2013), de Hans Abra­ham­sen (1952), però que resulta d’una difi­cul­tat extrema que depassa per com­plet el nivell orques­tral a jut­jar pel dis­cret resul­tat sonor asso­lit. Mal­grat comp­tar amb la presència estel·lar de la soprano nord-ame­ri­cana Audrey Luna, la cosa va estar abso­luta man­cada de la màgia i refi­na­ment d’una obra con­si­de­rada, segons el parer de dife­rents crítics i musicòlegs, com una de les millors obres musi­cals del segle XXI.

Una mica millor van anar les coses amb la Sim­fo­nia núm. 4 en Sol major de Gus­tav Mah­ler (1860-1911), en bona part perquè la clau de l’edi­fici, el lied Das himm­lische Leben, va tenir en Carolyn Samp­son una ali­ada magnífica per poder sor­tir del con­cert amb un som­riure als lla­vis. Fins a l’arri­bada del quart movi­ment, la veri­tat és que la música va cos­tar que fluís i va estar man­cada d’una enti­tat i una per­so­na­li­tat pròpia. Cal donar un vot de con­fiança a Ludo­vic Mor­lot, per pres­tigi i tra­jectòria, però hi ha molta feina a fer per començar a superar aquesta con­dició de rea­li­tat paral·lela de la nos­tra orques­tra naci­o­nal.


ORIOL PÉREZ TREVIÑO
El Punt/Avui

Catclàssics, música clàssica de Catalunya a internet