Cerca de crítiques

Enquesta

Estel·lar Catriona Morison a la Schubertiada

18/8/2022 |

 

Programa: Catriona Morison

Lloc i dia: Schubertíada

https://www.nuvol.com/musica/classica/estel-lar-catriona-morison-a-la-schubertiada-270093

La mezzo escocesa enlluerna Vilabertran amb un intens recital dins el cicle per a joves promeses Lied the future.

Catriona Morison, que ja va causar una excel·lent impressió amb el seu debut al Palau de la Música aquesta temporada de la mà de la Schubertiada, va presentar-se el passat 16 d’agost a la seu empordanesa del festival, la Canònica de Vilabertran, juntament amb el pianista Ammiel Bushakevitz i la violista Lara Fernández per oferir un aplaudit liederabend amb obres de Brahms, Strauss, Viardot i Mahler.

Valorant la reacció del públic durant i després del recital, es podria aplicar la coneguda expressió “Ha nascut una estrella”: la connexió entre la solista i el pati de butaques va ser immediata. Morison es va mostrar comunicativa, simpàtica, generosa i propera, atributs que, sumats a un instrument molt atractiu i una tècnica sòlida, van fer que ja al final de la primera part s’escoltessin els primers “Brava!” Tanmateix, la mezzo és l’antítesi del divisme i la seva actitud transmet senzillesa, humilitat i amor pel repertori. Amb una musicalitat innata, una aproximació allunyada d’artificis i uns recursos vocals amplis i treballats, presenta les qualitats per esdevenir una de les escollides de la Schubertiada.

La veu de Morison, càlida, ben timbrada i d’extensió àmplia, va resultar idònia al servei de Brahms. Demostrant també una gran flexibilitat vocal, es va mostrar dolça a An die Nachtigall però contundent a Meine Liebe ist grün imelancòlica a Auf dem Kirchhofe. La cantant sembla trobar-se còmoda recorrent els laberints ombrívols de l’imaginari romàntic (la nit, la mort, l’amor no correspost…) però la seva aproximació té sempre un punt de llum i d’esperança. Per la seva banda, el pianista Bushakevitz va oscil·lar entre moments de gran encert pel seu lirisme o bé per la seva escaient intensitat i passatges amb excessiva presència on les línies discursives quedaven desdibuixades.

Un dels moments de més bellesa de la nit va ser la intervenció de Lara Fernández amb els Zwei Gesänge de Brahms. El so reconfortant de la seva viola va complementar-se de manera remarcable amb la calidesa de la veu de Morison, aquí serena i espiritual, per arribar a moments de veritable transcendència, especialment en el tendre Geistliches Wiegenlied. A continuació, els Fünf Lieder d’Strauss van resultar potser disruptius però un bon vehicle per a demostrar la versatilitat de la mezzo i la mestria del pianista, aquí molt més còmode i expressiu.

La segona part es va iniciar amb unes desimboltes composicions de la cèlebre Pauline Viardot, entre les quals va destacar Nixe Binsefuss, més propera a la rondalla o la llegenda que a la cançó i que va permetre a Morison lluir-se com a actriu cantant. L’escocesa, com va explicar a l’entrevista que va concedir-nos el mes de maig, lluita per recuperar i potenciar compositores femenines com ara Josephine Lang i probablement cal entendre aquesta part del recital, de to més lleuger, en aquest context. El punt culminant de la nit va arribar amb una interpretació per al record dels Rückert-Lieder de Mahler. Malgrat alguna puntual emissió de gola i alguns moments de projecció més aviat operística per part de la solista, Morison i Bushakevitz van conjurar-se per oferir una lectura intensa i directa, despullada d’artificiositat, honesta i amb moments trasbalsadors, com ara la poderosa versió d’Um Mitternacht. La veu plena i rica en harmònics de la mezzo i la seva acurada dicció van ser un regal a un Ich atmet’einen linden Duft gens banal i un exultant Liebst du um Schönheit. L’estremidora Ich bin der Welt abhanden gekommen va ser d’intensitat gairebé insuportable i va oferir a un emocionat Bushakevitz l’oportunitat de mostrar-se com un instrumentista sensible i delicat. La recompensa va ser el prolongat i respectuós silenci d’un públic estupefacte. La vetllada va acabar amb un retorn a Brahms i un juganer Lauf der Welt de les Sechs Lieder de Grieg davant un públic entusiasmat.

Morison ho té tot per convertir-se en una habitual de la Schubertiada: rigor interpretatiu, instrument excepcional, versatilitat, ganes de comunicar, adequació a l’estil i una excepcional naturalitat en escena. Fer coses notables sense aparent esforç requereix habilitat i la mezzo domina l’art d’aconseguir que tot flueixi. Un talent que donarà grans vetllades. 

Meritxell Tena
Núvol