Cerca de crítiques

Enquesta

Present i futur

27/8/2022 |

 

Programa: Juliane Banse, soprano; Wolfram Rieger, piano; Konstantin Krimmel, baríton

Lloc i dia: Schubertíada

El concert de l’inestable vespre de dijous a la Schubertíada va ser protagonitzat per dues de les figures històriques d’aquest festival que encara les darreres jornades: Juliane Banse, soprano de gran versatilitat tant pel que fa als registres -de l’òpera al lied- com als estils -de Bach a la música del segle XX- i Wolfram Rieger, pianista i l’intèrpret que més actuacions ha fet a Vilabertran. Ambdós formaven part de la primera de les edicions un llunyà 1993.

El concert va servir per constatar allò que ja presumíem: que més enllà d’un notable passat (cal tenir en compte que Rieger va rebre classes d’interpretació de lied ni més ni menys que d’ Elisabeth Schwarzkopf i de Dietrich Fischer Dieskau, segurament el gran baríton schubertià del segle XX) tant Rieger com Banse es troben en un moment dolç de la seva carrera. La veu de Banse es manté potent i en plena forma i la delicadesa i exactitud de cada gest de Rieger són pura delícia.

Una de les gràcies de la Schubertíada és, més enllà d’haver tingut la genialitat original de descobrir algunes figures fonamentals en el panorama de la interpretació actuals, Goerne o el Cuarteto Casals com a casos paradigmàtics, aquest bon nas es manté fresc i, any rere any, el talent es renova amb noves incorporacions. És el cas del tercer protagonista de la nit, el baríton Konstantin Krimmel, en el seu quart concert a Vilabertan. La seva bonica veu encara està en procés de maduresa i de ben segur que superarà un cert encarcarament a l’escenari, però és una molt bona aposta de futur.

El programa es va estructurar a partir de cançons de Brahms i Schumann, on van destacar les Vier ernste Gesänge del primer, donant gravetat a un vespre on els grans temes romàntics, l’amor i la mort o la sensació de pèrdua, van tornar a ser protagonistes. 

Ignasi Albors
Catclàssics