Cerca de crítiques

Enquesta

I demà tornarà a brillar el sol

21/8/2022 |

 

Programa: Andrè Schuen, baríton i Daniel Heide, piano

Lloc i dia: Schubertíada

Amb la foscor l’absència es fa més punyent. El silenci ens fan més reflexius i conscients. El programa del concert del vepre ‘Cançons de la nit i del comiat’ estava molt ben plantejat: amb dos compositors que van néixer exactament amb un segle de diferència (Schubert i Korngold) i al mig Mahler que s’enmiralla en el primer i és model pel darrer. Pel que fa a l’ordre d’interpretació Schubert a l’inici i acabament. Impecable.

La nit arrencava amb cinc lieds poc representatius de l’estil schubertià però que tenien la missió de fixar clarament el pathos del que havia de venir: la llum crepuscular, el sol ponent o enyorant-se; constants imatges de la natura com a reflex de sentiments de pèrdua, de dolor; la terra o la pròpia mort que et criden, seductors. Arquetips romàntics per excel·lència.

La darrera frase d’Erlkönig, el darrer dels cinc lieders introductoris canta ‘En els seus braços el nen era mort’ obrint-nos la porta als magnífics Kindertotenlieder de Mahler que completaven la primera part. Aquests cinc lied compostos en dos períodes sobre poemes de Rückert (un dels poetes més emprats per Mahler, qui havia perdut a dos dels seus fills en poques setmanes): el primer període, el 1901 quan era solter i el segon, el 1904 quan ja tenia dues filles. La seva esposa Alma va escandalitzar-se considerant aquest fet un desafiament al destí. Són cinc obres mestres compostes per a orquestra inicialment però de les quals Mahler en va fer una reducció per a piano, on el missatge arriba més cruament narrant els sentiments de negació, turment i injustícia per la mort d’un fill. Val a dir que la intuïtiva Alma tenia raó, ja que el destí va trucar a la porta el 1907 quan Maria, la seva filla gran, mor.

Després de la pausa, Erich Wolfgang Korngold, fill d’un amic de Mahler. Nen prodigi, deixeble de von Zemlinsky, que acabarà marxant als Estats Units on esdevindrà un dels pares de les composicions cinematogràfiques de Hollywood. Novament cinc cançons amarades de malenconia i on va destacar per sobre de totes una preciosa ‘Was dur mir bist?’, un dels grans moments de la nit. Finalment un paquet de quatre nous lied de Schubert amb un enfocament ara més seré de la pèrdua. Cançons sempre bellíssimes que van deixar els nostres ànims una mica més tranquils i que apuntaven al primer dels bisos, un meravellós i delicadíssim Morgen! de l’opus 27 de Richard Strauss que el compositor va regalar a la seva dona al casar-s’hi, i que comença amb la frase ‘Und morgen wird die Sonne wieder scheinen’, un ‘I demà tornarà a brillar el sol’ que tanca el cicle amb un raig potent d’esperança.

Andrè Schuen ha tornat a la Schubertíada, en el seu sisè concert, convertit en estrella com a artista exclusiu de Deutsche Grammophon, al costat del seu partner habitual, Daniel Heide, amb qui ha enregistrat diferents discos, un parell dels quals amb cançons de Schubert. La seva bonica veu s’adapta millor als registres greus i, tot i tenir la capacitat per interpretar qualsevol registre des del romanticisme, excel·leix en repertoris més moderns que és cap on sembla que s’orienta la seva carrera. L’anirem seguint en properes i segures vingudes a Vilabertran. 

Ignasi Albors
Catclàssics