Cerca de crítiques

Enquesta

Cercant la llum

13/8/2022 |

 

Programa: Marlis Petersen i Stephan Matthias Lademann

Lloc i dia: Schubertíada

Marlis Petersen i Stephan Matthias Lademann inauguren la Schubertiada 2022 amb un liederabend espiritual

El tret de sortida de l’esperada cita estiuenca per als amants de la cançó poètica va tenir lloc dijous dia 11 d’agost a la Canònica de Vilabertran, escenari que durant les trenta edicions que aquest any es commemoren ha vist passar el bo i millor dels liederistes consagrats i els artistes més prometedors de l’especialitat. Tot i que la Schubertiada és coneguda pels llaços de fidelitat i complicitat que genera amb els seus músics (molts són habituals), el concert inaugural va ser l’ocasió per a un debut doble, el de la soprano Marlis Petersen i el pianista Stephan Matthias Lademann, duet artístic de llarga trajectòria però que encara no havíem tingut ocasió de gaudir al festival.

Els aficionats al lied estem habituats als grans cicles, molts d’ells pedres de toc del repertori. Tampoc no és inhabitual que se’ns presentin concerts temàtics al voltant d’un concepte o un compositor i que les vetllades tinguin una certa unitat. Tanmateix, la proposta de Petersen i Lademann, Innenwelten (Mons interiors), és innovadora i sorprenent: un viatge de descobriment cap a l’interior de cadascú de nosaltres, un trànsit nocturn de la foscor cap a la llum a través de compositors de diferents estils, un moment de recolliment i introspecció mitjançant la música per arribar finalment a la pau i l’alliberament. Una idea sofisticada i elaboradíssima que, a més, forma part d’un ambiciós projecte d’exploració i reflexió titulat Dimensionen i on soprano i pianista aborden diferents facetes de l’existència humana.

Innenwelten s’ha cogut a foc lent i es nota: des de les introduccions parlades de la mateixa Petersen al voltant de les inquietuds i pors més íntimes que tots hem tingut fins a la precisió amb la qual Lademann es mimetitza amb l’esperit de les cançons sense reclamar un protagonisme excessiu, passant per la concatenació natural i sense trencament de lieder en la mateixa tonalitat. Tot plegat suma per crear la impressió d’estar davant un híbrid entre un cicle de nova creació, un diari personal musicat, una confessió i un procés de purificació gairebé místic.

Aquest viatge de l’ànima té quatre parts ben diferenciades, que la soprano va saber distingir també en la manera d’enfocar-les. Així, la nit i els seus fantasmes i anhels es van iniciar amb un espiritual Seele de Karl Weigl i van continuar amb més peces instrospectives com Die Nacht (Strauss i l’homònima de Wolf) i Nachtwandler (Brahms). Aquí Petersen, de dicció perfecta i veu lleugerament metàl·lica, es va mostrar prudent, amb una projecció apropiada per la Canònica i va apostar per una emissió natural, sòbria i allunyada d’artificis. La segona part, Bewegung in Innern (Moviment interior), li va permetre demostrar perquè és també una reputada intèrpret operística i de música contemporània: la veu va guanyar pes i tints foscos i les partitures més dramàtiques d’un lleugerament atonal Reger, Strauss, Brahms (autor d’un Verzagen bambolejant i evocador que probablement va ser el punt culminant del concert) i Liszt (amb un commovedor Lasst mich ruhen) van ser l’excusa per lluir una miríada de recursos vocals, inclosa una projecció més contundent, i una interpretació més teatral. Val a dir, però, que el passeig pel cantó fosc de Petersen no va ser excessivament torturat i tota l’estona va fer la impressió que la foscor no trigaria a ser derrotada.

La tercera part, exquisidament interpretada, va ser probablement la menys convincent des del punt de vista dramàtic. Al voltant de l’amor i amb elegants cançons de Fauré, Hahn (imprescindible À Chloris) i Duparc, Lademann va aconseguir crear un ambient delicat i oníric mentre que la veu de Petersen es lliurava a un cant d’esperança. Finalment, la quarta, Erlösung und Heimkehr (Alliberament i retorn a casa), va adquirir un to transcendent i gairebé religiós. Així, les peces de Reger (Abend) i sobretot Wolf (Gebet) i Rössler (Läuterung) es van convertir en part d’un ritual d’autoconeixement i transfiguració. La intensa interpretació de Petersen va culminar en un preciós Urlicht de Mahler que va simbolitzar la tornada a port segur i la celebració de la vida i l’esperit humà. El cercle es va tancar i tots nosaltres vam sortir de l’experiència renovats i probablement més savis.

El liederabend inaugural de la Schubertiada 2022 va ser profund i complex de concepte, magistral i personal d’execució. Les mirades individuals sobre el repertori són sempre interessants, sobretot si aconsegueixen crear llaços nous entre cançons que ningú havia vist abans. Celebrem també els concerts poc previsibles que exigeixen que el públic posi de la seva part i li permetin capbussar-se en una experiència catàrtica. 

Meritxell Tena
Núvol