Cerca de crítiques

Enquesta

Un Rèquiem amb tinta verdiana

11/4/2022 |

 

Programa: Verdi: Rèquiem

Lloc i dia:Teatre de La faràndula de Sabadell. Divendres 8-4-2022.

Verdi: Rèquiem.

Maribel Ortega, soprano. Laura Vila, mezzosoprano. Albert Casals, tenor. Gerard Farreras, baix. Cor AAOS. Cor Ciutat de Tarragona. Coral Mixta d’Igualada. OSV. Xavier Puig, director. Teatre de La Faràndula de Sabadell. 8-4-22.

 

La Simfònica del Vallès va oferir el seu concert de la gira de Setmana Santa posant als faristols el Rèquiem de Verdi, que des de 2020 estava previst i durant dos anys s’ha hagut de posposar. Amb una consolidada trajectòria com a mestre coral, Xavier Puig va dirigir de memòria i molt atent a les entrades corals, apostant pel lirisme i la força com a pilars conceptuals com una via intermèdia davant enfocaments de caire místic, temprades i hereus de la tradició renaixentista; i davant altres propostes tremendistes i de teatralitat majorment accentuada en què el tractament vocal s’atansa a extrems dinàmics i de dicció que freguen el crit, el xiu-xiueig i emfasitzen el parlato.

Oblidant algun desencaix en les veus masculines i l’ocasional cobriment dels violins per part de les timbales -per la seva ubicació darrera d’aquests-, la interpretació va ser honrosa, intensa, equilibrada i estudiadíssima en els freqüents canvis sobtats de caràcter, dinàmica, textura, fent presents segones veus melòdiques i detalls tímbrics com les clàssiques appogiatures del dolor verdianes en aquesta obra arquitectònicament i rítmicament heterogènia. Quelcom que no és poc en una obra esgotadora que canta la religiositat però no la religió, des d’un posicionament sacre però no litúrgic, i que apel·la a la col·lectivitat des de la subjectivitat.

Des d’un inici lent va desplegar-se captant l’atenció amb un memorable treball orquestral i dels diversos cors aplegats i atorgant una sensació de conjunt i coherència estilística tant en els passatges més continguts en dinàmiques i austers (Rèquiem, Agnus Dei), com en els de polifonia més intricada (Sanctus i fuga de Libera me). I, també, és clar, en els més massius, enèrgics i tendents a l’agut (Dies Irae i la fuga de Libera me) sense vertígens no exigits. Especialment, va ser així a la llarga Sequenza que també va cuidar l’emplaçament als laterals del primer pis de les dues parelles de trompetes fora d’escena pel Tuba mirum, donant el relleu a l’espacialitat antifonal de la fanfara apocalíptica prèvia al recitat del baix, Mors stupebit.

Aquí Gerard Farreras va exhibir una veu ben projectada, cabalosa i sonora confirmant que el quartet solista, forjat en bona part a l’AAOS, respondria idòniament com a grup i en les individualitats. Albert Casals, sense l’esmalt tímbric de fa anys i algun agut calat en una partitura atlètica per la seva corda, va defensar-se amb un fraseig ben estudiat (Ingemisco), equiparable al de Laura Vila i Maribel Ortega. Si la mezzosoprano va delinear els portamenti a Liber Scriptus i va jugar amb contrasts expressius i homogeneïtat en tot el registre superant esculls com l’inici a capella de l’ Agnus Dei cantat amb la soprano, aquesta va demostrar igualment fermesa en tot el registre: des del fiato a la frase sostinguda de l’ Offertorium fins als salvatges descensos al registre greu, el delicat Si bemoll agut en pianíssim al final de la reexposició del Requiem aeternam dins el Libera me, i al Do sobreagut d’aquesta darrera part on ella assumeix el protagonisme. Ambdues estan en plena forma.

Al final, els llargs aplaudiments del Teatre de la Faràndula quasi bé ple, recompensaven el mèrit d’un projecte de cooperació entre diverses corals i d’integració de ciutats catalanes que és únic a l’estat Espanyol i que, com altres iniciatives encapçalades per l’OSV, són made in Sabadell. Encara que cogui a l’ “establishment” musical i cultural nostrat, fites com aquestes són les que perfilen una orquestra com a ambaixadora d’un territori. És a dir, la fan mereixedora de l’estatus de ser considerada la nacional d’un país.

Albert Ferrer Flamarich
Catclassics.com