Cerca de crítiques

Enquesta

Bach o Händel?

1/2/2022 |

 

Programa: Thomas Hengelbrock

Lloc i dia: Palau de la Música Catalana

https://www.elpuntavui.cat/cultura/article/19-cultura/2092919-bach-o-haendel.html

Thomas Hengelbrock va oferir dissabte al Palau de la Música un Bach robust i poderós, amb un cor modèlic

Que el nos­tre és un temps real­ment estrany, a hores d’ara, ningú ja no és capaç de dub­tar-ne. L’estra­nyesa arriba a esquit­xar de ple la nos­tra pro­gra­mació musi­cal, en què, en una nova mos­tra evi­dent de la ine­xistència de coor­di­nació entre equi­pa­ments, s’és capaç de fer coin­ci­dir, en un mateix dia, dues impor­tantíssi­mes for­ma­ci­ons musi­cals amb cri­te­ris històrics. Al Liceu, dis­sabte, hi havia Les Arts Flo­ris­sants junt a Les Jar­dins des Voix i William Chris­tie per ofe­rir l’òpera Par­te­nope HWV 27 (1730) de Händel i, una mica més tard, al Palau de la Música, els equips del Balt­ha­sar Neu­mann que diri­geix Tho­mas Hen­gel­brock hi eren per ofe­rir la impo­nent Missa en si menor BWV 232 (1733-1748) de Bach.

Igual que va suc­ceir en la vida d’aquests dos grans gegants del bar­roc musi­cal germànic, que mai van arri­bar a poder-se conèixer, dis­sabte, un va haver d’esco­llir entre Bach i Händel. Si estra­nya és aquesta coin­cidència estel·lar, també ho és que el Fes­ti­val de Tor­ro­e­lla hagi aco­llit i apos­tat per rea­lit­zar la pro­ducció dels excel­sos cor i orques­tra de Hen­gel­brock quan mai aquesta for­mació ha estat pro­gra­mada en un fes­ti­val que, per cert, tenia una orques­tra amb cri­te­ris històrics pròpia i que fa força temps va que­dar des­car­tada. Qüestió de cri­te­ris, cer­ta­ment. Els matei­xos pels quals va apos­tar Hen­gel­brock per ofe­rir un Bach robust i poderós, amb un cor modèlic en el seu empas­ta­ment i equi­li­bri. La maquinària musi­cal teutònica va des­gra­nar la seva habi­tual marca de qua­li­tat i excel·lència, si bé la mateixa gran­desa de l’obra va fer caure, en oca­si­ons, la tensió de l’arqui­tec­tura. Però aquell dia els àngels encara ens tenien pre­pa­rada una sor­presa com va ser la inter­pre­tació hieràtica i solemne de l’Agnus Dei a càrrec del con­tra­te­nor William Shel­ton, que va pre­ce­dir un Dona nobis pacem de somni i que ens va por­tar fins als ter­ri­to­ris de la ine­fa­bi­li­tat. Només uns aplau­di­ments sobrers i un tan incom­pren­si­ble com gro­tesc bis amb l’Halle­lu­jah del Mes­sies de Händel van tren­car l’atmos­fera bac­hi­ana asso­lida. Però, dis­sabte, a Bar­ce­lona, era dia de Bach o Händel? I Hen­gel­brock, molt murri ell, prou que ho sabia. 

Oriol Pérez Treviño
El Punt/Avui