Cerca de crítiques

Enquesta

Schubertíada, festival prescriptor

24/8/2021 |

 

Programa: Emma Strat­ton i Javier Perianes

Lloc i dia: Santa Maria de Vilabertran

http://www.elpuntavui.cat/cultura/article/19-cultura/2018323-schubertiada-festival-prescriptor.html

Diumenge, en poques hores, vam poder escoltar dos sòlids i importants pianistes.

Cert és que els gus­tos del públic de la mal ano­me­nada “música clàssica” han can­viat força o, pot­ser fins i tot, molt en els dar­rers anys. Pot­ser sigui a causa de la con­fluència d’aspi­rar a viure el màxim de “rela­xa­da­ment”, això és sense gaire esforç, i també a la pro­gres­siva impo­sició, gai­rebé com a veri­ta­ble dogma de fe neo­li­be­ral, dels cri­te­ris de màrque­ting, els que més ens per­me­tin expli­car el perquè s’ha anat cons­truint, a Cata­lu­nya, un esce­nari de pro­gra­ma­ci­ons musi­cal on, mal ens faci, tot ve a ser força el mateix i sem­pre amb l’aposta per uns noms idèntics. O dit amb altres parau­les, allò que pot escol­tar-se durant la resta de l’any als tres grans equi­pa­ments de la Ciu­tat Com­tal (Palau, L’Audi­tori, Liceu) és el que pot tro­bar-se en els fes­ti­vals esti­uencs. Va haver-hi un temps, però, que els nos­tres fes­ti­vals d’estiu tenien una missió més enco­ma­nada a la veri­ta­ble pres­cripció i a la des­co­berta d’allò nou. Com és lògic, les coses can­vien en funció de qui n’assu­meix la direcció artística, però no és menys veri­tat que, en l’esce­nari català, la Schu­bertíada de Vila­ber­tran pros­se­gueix amb aquest con­cepte de des­co­ber­tes, al cos­tat de la com­pa­rei­xença, any rere any, d’artis­tes que, en el seu moment, es van donar a conèixer per pri­mera vegada en aquesta cita empor­da­nesa.

Amb una pro­gra­mació on la música de Franz Schu­bert (1797-1828) és la per­cu­tora per a la presència de músiques d’altres autors i èpoques, un exem­ple el va cons­ti­tuir el reci­tal inau­gu­ral, el dia 12 pas­sat, dedi­cat a Johann Sebas­tian Bach amb el trio for­mat pel baríton Matt­hias Goerne, la vio­li­nista María Dueñas i l’orga­nista Juan de la Rubia. També va ser com­ple­ta­ment absent la música schu­ber­ti­ana, en aquest diu­menge pianístic, on van poder-se escol­tar, en poques hores, dos sòlids i impor­tants pia­nis­tes. Al matí, la joveníssima Emma Strat­ton (Pals, 1999) va demos­trar com el seu nom s’afe­geix a l’impor­tant llis­tat d’impor­tants dei­xe­bles que el pro­fes­sor Vla­dis­lav Bro­ne­vetzky està extra­ient des de les aules de l’Esmuc. Strat­ton, així, s’afe­geix als noms de Car­les Marigó i Eudald Buch que a judici de molts són els noms veri­ta­ble­ment impor­tants de les gene­ra­ci­ons pianísti­ques cata­la­nes més joves. Obres de Mozart, Proko­fiev i el sem­pre poètic Car­na­val de Robert Schu­mann van ser la mos­tra del reci­tal de Strat­ton que l’ànima de la Schu­bertíada, el Dr. Jordi Roch, no es va poder estar de defi­nir com “propi d’un pro­grama com els que feia Arturo Bene­detti-Mic­he­lan­geli”.

La calo­rosa i xafo­gosa tarda va por­tar una nova cita com era la que ofe­ria l’andalús Javier Peri­a­nes. Poques set­ma­nes després d’haver inau­gu­rat el Fes­ti­val Pau Casals del Ven­drell, la veri­tat que poder tor­nar a gau­dir del magnífic pro­grama L’amor i la mort, for­mat per obres de Beet­ho­ven, Cho­pin, Gra­na­dos i Liszt, va ser un gran pri­vi­legi. Tot i sabent que l’acústica de la canònica romànica no és la més indi­cada per a reci­tals de piano, l’art de Peri­a­nes es va sobre­po­sar a les difi­cul­tats, i va sobre­sor­tir el dar­rer bis: una antològica versió de la Mort d’amor d’Isolda de Wag­ner en la trans­cripció de Liszt. Hi havia qui plo­rava... 

ORIOL P. TREVIÑO - VILABERTRAN
El Punt/Avui