18/8/2021 |
Programa: Serendipia Ensemble
Lloc i dia: Església de Sant Joan Evangelista de Beranui
https://www.nuvol.com/musica/classica/la-tempesta-musical-de-serendipia-ensemble-199747
Serendipia Ensemble presenta un programa inspirat en ‘La tempesta’ de Shakespeare al Festival de Música Antiga dels Pirineus.
El Festival de Música Antiga dels Pirineus (FeMAP) encara l’última setmana de l’edició d’enguany amb una proposta especialment ben teixida. Es tracta de Petita tempesta: la miniaturització de la creació de l’univers, un programa que Serendipia Ensemble ha creat a partir de La tempesta de William Shakespeare. El presentarà el dijous 19 d’agost a l’Església de Sant Joan Evangelista de Beranui i el divendres 20 a la Sala Immaculada de La Seu d’Urgell.
Serendipia Ensemble.
Els integrants de Serendipia —els flautistes Rita Rodríguez i Moisés Maroto i el percussionista Pablo Cantalapiedra— són conscients de la necessitat de tramar propostes embolcallades de sentit i, per això, els seus programes solen anar més enllà del mer aplegament d’obres musicals més o menys afins. “Intentem representar, a través de la música, diferents escenes i al·legories d’obres teatrals escrites per grans autors, com Shakespeare i Calderón de la Barca”, anuncien.
La tempesta és una obra teatral complexa, que es pot desplegar cap a moltes direccions. “Produeix un efecte nou en els directors, espectadors i lectors, un efecte que defuig la racionalització i estimula les capacitats creatives. No és estrany que el millor comentari a La tempesta sigui una obra d’art; em refereixo a The sea and the mirror, de W. H. Auden”, comenta Salvador Oliva. A través de Petita tempesta: la miniaturització de la creació de l’univers, Serendipia afegeix una nova onada al mar d’interpretacions i representacions de l’última obra teatral de Shakespeare.
Amb onze flautes de bec i diversos instruments de percussió, el conjunt de música antiga proposa un recorregut pel Caos, per la Diàspora dels quatre elements —terra, aigua, aire i foc— i per l’Harmonia consegüent. El teló s’obre i es tanca amb la Suite per a dues flautes en Re menor de Jacques-Martin Hotteterre. Entremig, cada pas de la creació de l’univers té assignades unes quantes composicions musicals: un Ricercare d’Aurelio Virgiliano dibuixa el Caos; les Disminucions sobre el Passamezzo antico i el Passamezzo moderno de Diego Ortiz, un Ricercare de Giovanni Bassano i l’anònima Instampitta Belicha evoquen els quatre elements, i tot plegat desemboca a un estat d’harmonia que és perfilat per mitjà de la Sonata per a dues flautes en Sol menor de Georg Philipp Telemann i del Madrigali a due voci de Giammateo Asola. Per celebrar l’Harmonia, Serendipia ha triat una sèrie de danses angleses recollides al tractat The English Dancing Master de John Playford. Es tracta, doncs, d’un viatge traçat amb creativitat, construït amb cura, que té tot el que cal per seduir el públic tant a nivell sonor com argumental.