Cerca de crítiques

Enquesta

Clarinet no apte per a diabètics

8/8/2021 |

 

Programa: Stadler trio

Lloc i dia: Palau de l'Abadia de Sant Joan de les Abadesses

Anit al Palau de l’Abadia de Sant Joan de les Abadesses l’Stadler Trio ens va proposar una interessant serenata a la Viena de Mozart que ens va fer prendre consciència de com de canviants són els gustos, i de com un instrument que havia estat de moda com el corno di bassetto, passava en unes poques dècades a un ostracisme gairebé absolut.

Mozart fou l’eix principal d’aquest agradable concert. Cal destacar que va escriure vint-i-cinc peces per aquest instrument, que amb la seva dolçor encisà els salons vienesos de la segona meitat del XVIII i també les societats maçòniques de l’època de la que el propi compositor en formà part, introduït per Haydn. Segurament la seva extravagant forma de triangle en va ser un motiu més.

Com didàcticament va ressaltar Albert Gumí en les seves intervencions al llarg del concert, l’emergència del clarinet, més dúctil i el seu ràpid desenvolupament tecnològic, van fer que el corno di bassetto desaparegués. Tot i això aquest peculiar instrument té algunes virtuts que el fan únic, com la seva amplitud tonal que permet que un grup com l’Stadler Trio, format pel músics amb el mateix instrument, sigui capaç d’abastar des de les veus més agudes fins a les més greus. És per això que Mozart el va servir en diversos divertimentos i serenates (com a la Gran Partita K 361/370a) però també el trobem en el Rèquiem i en autors de l’Escola de Mannheim o en Mendelssohn.

El concert s’estructurà en quatre parts: d’entrada la introducció al so suau i caràcter galant d’aquest instrument amb el Divertiment K 439b de Mozart; després una mostra de la seva versatilitat contrastant melodies greus i serioses de Mozart per a la lògia amb l’humor d’Anton Stadler, el millor clarinestista de l’època i també compositor d’obres menors, per a qui Mozart escrigué tota l’obra per a aquest instrument. A continuació un pas enrere en el temps, amb l’aparició en escena d’un instrument encara més rar: el chalumeau, antecessor del clarinet, i d’una sonoritat encara més dolça amb una suite del barroc Johann Christoph Graupner. I per acabar un grapat de transposicions al corno di bassetto d’àries famoses de les òperes de maduresa de Mozart, els hits del moment.

Un concert molt interessant des del punt de vista històric, tot i que un pèl monòton pel que fa al so, d’una dolçor no apta per a diabètics. 

Ignasi Albors
Catclàssics