Cerca de crítiques

Enquesta

Un didactisme lluminós

7/8/2021 |

 

Programa: Quartet Gerhard

Lloc i dia: Auditori Espai-Ter

https://www.elpuntavui.cat/cultura/article/19-cultura/2011465-un-didactisme-lluminos.html

Lluís Castán va presentar les peces d’una manera lluminosa
IMMA MERINO
Fa vuit anys, el Quar­tet Ger­hard, que ales­ho­res només en feia dos que s’havia for­mat, va debu­tar al Fes­ti­val de Tor­ro­e­lla en un con­cert com­par­tit amb el Qvi­xote Quar­tet, junt amb el qual van inter­pre­tar l’Octet per a cor­des en Mi bemoll major, op. 20, de Men­dels­sohn. Va ser una aposta per joves talents musi­cals cata­lans. Pas­sat aquest temps, agraint la nova invi­tació en aquesta 40a edició que s’està desen­vo­lu­pant d’una manera que comença a fer evi­dent que serà extra­or­dinària, el Quar­tet Ger­hard va demos­trar a Tor­ro­e­lla que evo­lu­ci­ona en la madu­ració del talent, el rigor, la sen­si­bi­li­tat i l’audàcia amb què fan la tria de les obres que inter­pre­ten com un acte d’amor.

For­mat el quar­tet pel vio­lon­cel·lista Jesús Mira­lles, el vio­lista Miquel Jordà i els vio­li­nis­tes Judit Bar­to­let i Lluís Castán, aquest últim va pre­sen­tar cadas­cuna de les peces d’una manera llu­mi­nosa. Allò que va dir va fer que encara ho sentíssim més. Dels set moments que con­fi­gu­ren el Quar­tet de corda núm. 2, obra de Robert Ger­hard amb la qual va començar el con­cert, el vio­li­nista va dir-ne que s’esde­ve­nen sense pausa i sense que res es repe­teixi, cosa excep­ci­o­nal perquè una de les carac­terísti­ques del llen­guatge musi­cal és la repe­tició: “Això fa que no hi tre­pit­gem mai un ter­ri­tori cone­gut.” Hono­rant el revo­lu­ci­o­nari músic català que li dona nom, la for­mació va expres­sar que la peça no és un gar­buix de notes, com podria pres­su­po­sar-se, sinó que crea una uni­tat extra­or­dinària.

La pri­mera part va com­ple­tar-se amb el Quar­tet núm. 2 en La major, op. 68, de Dimi­tri Xos­takòvitx, com­post l’any 1944, poc després que l’exèrcit soviètic der­rotés l’ale­many en la bata­lla de Sta­lin­grad. Castán va expli­car que, amb l’Ober­tura: Mode­rato con moto, l’obra comença d’una manera eufòrica, com si celebrés la victòria, però que amb el reci­ta­tiu del segon movi­ment (un ada­gio que acaba amb una romança) domina el Do menor, que, als antípodes del La Major, expressa un sen­ti­ment de tris­tesa, de mort, que no des­a­pa­reix, mal­grat que el ter­cer movi­ment es pre­senti com un Vals: Alle­gretto. És així que el Quar­tet Ger­hard va fer arri­bar el dolor davant dels morts de la II Guerra Mun­dial que pal­pita en una peça aca­bada amb un “Tema amb vari­a­ci­ons: Ada­gio-Mode­ratto con moto”, que no deu ser per res que s’ins­piri en com­po­si­ci­ons jue­ves.

El Quar­tet en Sol menor, op. 10, de Debussy, va ocu­par la segona part del con­cert. Una obra influïda per l’ori­en­ta­lisme (cosa que fa que sigui més modal que tonal i que, sobre­tot en el pri­mer movi­ment Animé et tres décidé, pugui sem­blar pròxima al fla­menc o al jazz) i l’impres­si­o­nisme. Castán va comen­tar que als mem­bres del grup els agrada molt el ter­cer movi­ment, Andan­tino, dou­ce­ment expres­sif, i que, quan es reti­rin d’aquí a 35 anys, faran una gira de comiat en què l’inter­pre­ta­ran. Ens hi van con­vi­dar i la seva sen­si­bi­li­tat “dolçament expres­siva” va fer que ho desitgéssim, tot i la consciència que bona part dels assis­tents som de les “Senec­tuts Musi­cals”.

IMMA MERINO
El Punt/Avui