Cerca de crítiques

Enquesta

Mosaic de cançó catalana

13/7/2021 |

 

Programa: Elena Copons i Jordi Armengol

Lloc i dia: Petit Palau

https://www.nuvol.com/musica/classica/mosaic-de-canco-catalana-192791

La soprano Elena Copons i el pianista Jordi Armengol estrenen obres de Magrané i Ros Marbà

Dimecres 7 de juliol va tenir lloc al Petit Palau un concert a càrrec de la soprano Elena Copons i el pianista Jordi Armengol. Va ser una vetllada d’estrenes: Ofrena, de Joan Magrané, i Cançons sobre textos de Maria-Mercè Marçal, d’Antoni Ros Marbà. La resta del programa va completar-se també amb cançó catalana: Quatre cançons en llengua catalana i Tríptic de mossèn Cinto de Joaquín Rodrigo, Cançons populars catalanes de Robert Gerhard i Cançons sobre poemes de Carner de Joaquim Serra.

La proposta del concert d’aquest dimecres era ben bé “un mosaic ple de coincidències”, com escrivia Jorge de Persia al programa de mà, ara digital. Una exploració de la cançó catalana des de punts de vista i èpoques prou diferents, però no del tot allunyades. Per exemple, trobem en Rodrigo, Magrané i Serra diferents mirades sobre poemes de Josep Carner; Rodrigo i Serra des d’una mateixa generació, Magrané des de l’actualitat. També l’aproximació musical a la poesia (i la tria dels poetes) ens il·luminen diversos angles del que la cançó catalana és i pot arribar a ser.

El concert va obrir-se amb les cançons de Rodrigo, primer musicant poemes de Teodor Llorente i Josep Carner, a Quatre cançons en llengua catalana, i després Verdaguer, en el Tríptic de mossèn Cinto. Les primeres, fresques i senzilles; les segones, més greus. Copons va lluir una veu plena, melosa a estones, i Armengol va oferir, amb el seu acompanyament, la comoditat que la melodia demanava. A continuació, va tenir lloc l’estrena de Cançons sobre textos de Maria-Mercè Marçal, del director d’orquestra de vasta trajectòria i compositor Ros Marbà. En aquesta obra, l’expressivitat de la música, amb grans intervals en la melodia, va en sintonia amb la força dels poemes de Marçal. Com els intervals, els salts entre els versos de Marçal, sovint són abruptes. Un to molt més dramàtic que en les peces anteriors, que Copons va saber transmetre satisfactòriament.

La segona part va encetar-se amb les Cançons populars catalanes de Gerhard, de qui aquest 2020 s’ha celebrat el cinquantè aniversari de la mort. Copons va fer-ne una interpretació més aviat a favor del fraseig, amb els salts intervàlics lleugerament difuminats, i va mostrar una actitud notablement comunicativa: ben bé com si expliqués i representés les cançons. Ofrena de Joan Magrané, jove i reconegut compositor, va ser la segona estrena de la nit. Es tracta d’una peça de caràcter molt més impressionista, que, en correspondència amb els textos de Carner, suggereix, amb elegància, la delicadesa de l’aigua, així com atmosferes oníriques. Tancant el programa, les delicioses Cançons sobre poemes de Carner de Serra, en què Copons va brillar amb un so cuidat i brillant. Aplaudiments efusius van compensar la immerescuda poca assistència; i el duet va respondre amb dos alegres i famosos bisos, els Obercocs i les petites collidores i Menta i farigola de Toldrà.

En conjunt, Copons i Armengol van interpretar les cançons en el sentit més ple de la paraula, donant als poemes aquesta vocació de ser dits ‒en aquest cas cantats‒ que els és intrínseca, posant la música i el cos, l’actitud, al servei del text cantat. És així, de fet, com cobra sentit l’íntima relació entre poema i música característica de la cançó o lied. El concert va ser excepcional per les estrenes, de notable interès, i suggeridor per la proposta de programa. En el mosaic van trenar-se les similituds i van contrastar-se les diferències. I és que la cançó catalana té encara molt per oferir. 

Gemma Bayod
Núvol