Cerca de crítiques

Enquesta

Sonata per a piano, marbre i butaca

12/6/2021 |

 

Programa: Marta Puig

Lloc i dia: Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC)

https://www.nuvol.com/musica/classica/sonata-per-a-piano-marbre-i-butaca-185889

Montjuïc acull la integral de sonates per a piano de Beethoven gràcies a la col·laboració entre el Barcelona Obertura Spring Festival i el Concurs Maria Canals

La música giragonseja per les parets de marbre del Pavelló Mies van der Rohe. Dues notes passegen de bracet per l’espai i, sobtadament, decideixen aturar-se davant l’Alba de Georg Kolbe. Diria que hi xerren una bona estona. La nota més presumida aprofita per emmirallar-se a l’aigua fosca de l’estany. Tot és serenitat, tot és exaltació. I, de cop, em sembla que entenc —visc, copso— la màgia d’una experiència estètica de debò. El maridatge de la música, l’arquitectura, l’escultura i la naturalesa m’impacta tant que fins i tot noto una esgarrifança. Soc al segon concert de la Marató Beethoven a Montjuïc, que és fruit de la col·laboració entre el Barcelona Obertura Spring Festival (BOSF) i el Concurs Internacional de Música Maria Canals Barcelona, i encara no soc prou conscient del cap de setmana que m’espera: deu recitals, onze intèrprets i la integral de sonates per a piano de Ludwig van Beethoven —sí, sí, totes 32— en diversos espais emblemàtics de Montjuïc, com el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), el CaixaForum i la Fundació Joan Miró.

Fer la Marató Beethoven entre el 4 i el 6 de juny és una decisió del tot encertada, perquè el primer cap de setmana de juny sol arrossegar els primers símptomes de l’estiu, i l’estiu és, per damunt de tot, sinònim de festa. Van ser tres dies plens d’una complicitat festiva, d’un aire de celebració. Pianistes i melòmans van aplegar-se amb la voluntat de recordar que som afortunats de tenir Beethoven. Feia 24 anys que no s’interpretava la integral de sonates per a piano a Barcelona i, gràcies al talent dels onze intèrprets escollits per a l’ocasió, aquesta efemèride tan esperada va complir amb escreix totes les expectatives.

Marc Serra, Noelia Rodiles, Marta Puig, Maria Canyigueral, Mario Mora, Victor Braojos, Juan Barahona, Eudald Buch, Marc Heredia i Jorge Nava i Regina Chernychko —guardonats de la 65a i 60a edició del Concurs Maria Canals, respectivament— van abordar les sonates amb valentia i frescor. Són músics joves, i molts d’ells són talent de casa, però convé no oblidar que són molt més que això: són pianistes brillants, absolutament capaços de fer lluir el repertori de piano clàssic per excel·lència. La varietat d’estils interpretatius és un motiu d’alegria. Al llarg del cap de setmana, vam gaudir del so lluminós de Rodiles, la sensibilitat de Puig, l’equilibri entre tècnica i expressivitat de Canyigueral, la personalitat de Braojos, la maduresa de Buch, la potència de Chernychko… Les sonates de Beethoven són una prova de foc per als pianistes, i els protagonistes de la Marató Beethoven, en comptes de cremar-se, van saber donar una forma bella a les espurnes.

La Marató Beethoven va cloure l’edició d’enguany del Barcelona Obertura City+, que és la programació “de carrer” del BOSF, i alhora va avançar alguns punts clau de la 66a edició del Concurs Maria Canals, que es farà entre el 3 i el 15 de juliol. Totes dues entitats treballen en un sentit especialment engrescador: eixamplar els espais de la música clàssica; escampar-la per la ciutat, més enllà de les sales de concerts canòniques; apropar-la a tothom a nivell econòmic, oferint concerts gratuïts, i fer-la entrar a edificis insospitats —n’és un exemple clar el concert que va fer dijous passat el violagambista Fahmi Alqhai a la presó Model dins el marc del BOSF. Una prova prou fiable del bon enfocament d’aquestes dues entitats musicals és, sens dubte, el públic: a la Marató Beethoven, hi havia gent de totes les edats; la mitjana d’edat era realment equilibrada, i això no sempre passa.

Per damunt de tot, em quedo amb la valentia que han demostrat tant el BOSF com el Concurs Maria Canals a l’hora de traçar connexions amb altres disciplines artístiques. Una butaca d’Antoni Tàpies, la Mare de Déu dels Consellers de Lluís Dalmau, el Pavelló alemany de Van der Rohe, el Tornaveu de l’auditori de la Fundació Joan Miró… Un rere l’altre van anar dialogant amb Beethoven. Vaig tenir la sensació que, de cop, la història de l’art prenia més sentit. Suposo que haurem d’esperar un temps per a tornar a gaudir d’una marató com aquesta, però mentrestant podem parlar de les experiències estètiques que ja hem viscut. Quina va ser la vostra sonata preferida? La sonata per a piano i pintura a l’oli? La sonata per a piano i butaca? La sonata per a piano i marbre? […] 

Berta Coll i Bosch
Núvol