Cerca de crítiques

Enquesta

La JOSB, incansable

25/5/2021 |

 

Programa: JOSB

https://www.nuvol.com/musica/classica/la-josb-incansable-181216

Joves intèrprets amb vicació, funció pública i vessant ètica de la música.

La pandèmia ha fet que tothom es qüestionés quin era, una mica, el seu lloc a aquest món. L’angoixa i l’incertesa regnava en pràcticament tots els àmbits, però el de la música potser és un d’aquells en què tot trontollava, des de les arrels a les pràctiques quotidianes més esteses, perquè semblava que feia canviar l’estructura sobre la qual tota la indústria s’havia sustentat: l’estar físicament a un espai per gaudir d’aquesta màgia invisible que són els sons. El cas de la Jove Orquestra Simfònica de Barcelona (JOSB), dirigida i fundada per Carlos Checa, no va ser diferent. El primer dels seus pilars constitutius, “formar una gran família musical a Barcelona on els joves poguessin compartir il·lusió esforç i talent en un marc pedagògic d’alt nivell artístic on complementessin la seva formació musical”, talment com ho explica Checa, quedava truncat. Com es pot mantenir i compartir aquest projecte quan concerts, assajos i tota previsió de futur queda embolcallada d’aquesta aureola que ara tots coneixem perfectament. “Quan no tens l’oportunitat de fer el que més estimes”, diu el director d’orquestra, “no poder-ho fer no és el pitjor problema, sinó pensar que no saps què se’n farà de la teva vocació”. I molt sovint, les vocacions, el que més ens agrada potser fins i tot sense saber-ne els motius, és el que ens ajuda a saber qui som.

Tanmateix, i contra tot pronòstic, l’aturada ha enfortit la JOSB i ha servit per evidenciar el camí que, des del 2015 quan es va fundar, ha anat seguint l’orquestra. Si la franja d’edat inicial dels seus integrants era de 16 a 23 anys i hi havia una trentena de músics, actualment s’ha eixamplat des dels 15 als 25 i ja compta amb seixanta-dos joves intèrprets que es lliuren a les partitures com si fos la primera vegada que topen amb la música. A més, es fa ràpid de dir: porten ja trenta-cinc programes simfònics diferents, entre els quals els d’enguany són segurament un dels més agosarats: tot i la presència constant de la pandèmia del coronavirus, en aquesta temporada 2020-21, la sisena de l’orquestra, la JOSB ha preparat i interpretat un repertori que abraça des de Beethoven a John Williams, passant per Berlioz, Debussy i joves compositors com Diego Cobián amb l’estrena mundial de Refractions.

A més, la vocació pública amb què va néixer encara ha ampliat més els seus horitzons: no sols tots els seus concerts són gratuïts, sinó que la col·laboració amb entitats i institucions socials ha permès que la vessant ètica de la música pugui materialitzar-se en el si dels marcs institucionals de la música. Perquè fer música és sempre una acció col·lectiva, que perd el seu sentit si no hi ha qui l’escolta a l’altra banda; que ens revela que, al cap i a la fi, sempre hi ha alguna cosa que ens fa iguals. I si al setembre ni tant sols se sabia si es podria dur a terme la temporada, amb cancel·lacions de concerts i la “nova onada” imminent, a finals de maig la JOSB ha tocat a L’Auditori, al Palau, al Teatre de l’Aliança de Poblenou, entre altres. Com confessa Checa, vist amb perspectiva gairebé és un miracle.

Segurament res de tot això hagués estat possible sense l’empenta incansable d’aquesta seixantena de músics que, des del setembre, vinguin d’on vinguin no es cansen d’assajar, assajar i assajar. De fet, el lema de la JOSB és “Passió per la música” i encara que pugui semblar una redundància —es pot fer música, sense passió?— la peculiaritat d’aquesta colla de joves és que tot i els dubtes, la muntanya de feina que cal fer i la incertesa que, en general, els ha assaltat aquest curs no han perdut ni un dia les ganes de tocar plegats. Passió per la música també vol dir això: companyia, escolta, il·lusió i dedicació constant per “ser cada dia siguin millors que ahir però no ser-ho mai més que ningú”, en mots de Checa. En aquest sentit, si durant tots els mesos de confinament i restriccions el jovent ha estat al punt de mira, titllat d’irresponsable i poc compromès, els joves de la JOSB confirmen que aquest no és més que un dels molts prejudicis i mites que projectem en els altres només per lliurar-nos de les pròpies responsabilitats. 

Ivet Zwatrzko i Pou
Núvol