Cerca de crítiques

Enquesta

El piano de Buchbinder, en Do Major amb l'OCM

7/5/2021 |

 

Programa: Rudolf Buchbinder i l'OCM

Lloc i dia: Palau de la Música Catalana

https://www.nuvol.com/musica/classica/el-piano-de-buchbinder-en-do-major-amb-ocm-176809

El pianista Rudolf Buchbinder i l’OCM interpreten obres de Mozart i Beethoven al Palau de la Música Catalana.

El reconegut pianista Rudolf Buchbinder actuarà el proper dimarts 11 de maig al Palau de la Música Catalana. L’acompanyarà, per primera vegada, l’Orquestra Simfònica Camera Musicae (OCM), que enguany celebra el seu quinzè aniversari. Interpretaran el Concert per a piano núm. 21, en Do major, KV 467 (1785) de Wolfgang Amadeus Mozart i el Concert per a piano núm. 1, en Do major, op. 15 (1798) de Ludwig van Beethoven. En aquesta ocasió, Buchbinder dirigirà l’orquestra des del piano, amb la doble funció de solista i director al mateix temps.

Buchbinder ha confessat sovint que Beethoven li és imprescindible, tant a nivell personal com professional. Mozart també ocupa un lloc prou destacat dins la seva carrera artística. Com Beethoven, com Mozart, Buchbinder és un músic que, malgrat no haver nascut a Viena, hi ha clavat les seves arrels. De fet, amb només cinc anys ja va començar a estudiar a l’Acadèmia de Música de Viena. La seva trajectòria brillant, de més de seixanta anys, l’avala com un dels grans pianistes de la nostra època.

Els dos concerts que constitueixen el repertori oscil·len entre un Classicisme ja consolidat i un Romanticisme encara incipient. Buchbinder i l’OCM faran viatjar els assistents entre l’agitació i la calma, entre la mesura i l’exaltació de les emocions, entre la suavitat i l’abruptesa. El Concert núm. 21 de Mozart s’apropa tímidament al que més endavant serà el Romanticisme: és una obra en què el compositor potencia la pròpia subjectivitat d’una manera prou remarcable. En aquest concert, Mozart “deixa la porta oberta a la celebració de la vida amb tot l’entusiasme i la frescor d’un jove músic que, amb vint-i-nou anys, encara creia que des de Viena es podria menjar el món”, com apunta el professor i crític musical Jaume Radigales.

El Concert núm. 1 de Beethoven —en realitat, cronològicament no és el primer concert que va compondre, sinó el tercer— beu clarament de Mozart. Sobretot notem la influència del mestre de Salzburg als dos primers moviments, “Allegro con brio” i “Largo”. Ara bé, en aquesta obra Beethoven ja comença a treure el geni romàntic. El final del concert, abrupte i convuls, obre un camí expressiu que Beethoven continuarà traçant al llarg de les dècades següents.  

Berta Coll i Bosch
Núvol