Cerca de crítiques

Enquesta

Daniel Hope i el poder de la revisió

3/5/2021 |

 

Programa: L'OBC amb Daniel Hope

Lloc i dia: Auditori de Barcelona

https://www.nuvol.com/musica/classica/daniel-hope-i-el-poder-de-la-revisio-175302

L’OBC ofereix la Quarta simfonia de Robert Schumann a L’Auditori.

La temporada d’enguany de L’Auditori, titulada La Creació, segueix mostrant com d’important pot arribar a ser el procés posterior a la creació artística. Si fa una setmana parlàvem de la reconstrucció en la creació musical, ara L’Auditori ens porta a parlar del concepte de revisió amb Robert Schumann i Mieczyslaw Weinberg. L’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC) posarà música a un concert doble, el 8 de maig a les set del vespre i el 9 de maig a les onze del matí, amb Daniel Hope com a violinista solista.

L’alemanya Anja Bihlmaier dirigirà una proposta que mostra les conseqüències positives i negatives de la revisió d’obres en el món musical. Per una banda, parla de la revisió com a eina per aspirar a l’excel·lència musical i a millorar una creació inicial, com és el cas de la Quarta Simfonia de R. Schumann.

L’any 1841, Robert Schumann es va estrenar en el món simfònic amb la seva primera simfonia Primavera, aquell mateix any va compondre la segona, que es va estrenar a finals d’any a la insígnia ciutat de Leipzig. Insatisfet amb l’orquestració i l’estructura, dotze anys després, el 1853, R. Schumann va estrenar-ne una segona versió a Düsseldorf amb el nom de Quarta Simfonia. El compositor va redefinir l’acompanyament orquestral de la simfonia i va modificar alguns fragments per millorar la transició entre cada moviment i secció. D’aquesta volguda revisió en va sortir una obra energètica i plena de dinamisme. Una obra cabdal en el món simfònic i la carrera del compositor alemany i que, per molts musicòlegs, suposa un impàs entre l’herència de Beethoven i la modernitat musical que s’advenia a mitjans del Segle XIX. És aquesta, la segona versió de la quarta simfonia, la que interpretarà l’OBC a L’Auditori el cap de setmana vinent.

La història al voltant d’aquesta simfonia també es va intentar revisar. Clara Schumann va intentar fer creure, després de la mort del seu marit, que la simfonia del 1841, en realitat, no havia estat estrenada i era res més que uns esbossos que no van prendre forma fins l’estrena de la Quarta, el 1851. Per no menystenir la versió original, Brahms va aconseguir publicar la primera adaptació de la simfonia el 1891 i va desacreditar el relat de Clara Schumann.

A l’altra cara de la moneda hi trobem una revisió no tan benevolent. Més que revisada, l’obra del polonès Mieczyslaw Weinberg va estar condicionada. Supeditada a la persecució nazi per ser jueu, per la Polònia soviètica, per la persecució al formalisme del poder rus… El seu Concertino per a violí i cordes Op. 42 no en va ser pas una excepció. Escrit el 1948, l’obra s’estructura de forma senzilla per satisfer els gustos estètics d’aquells que el titllaven d’artista opositor al règim. Weinberg hi mostra el seu gran coneixement pel violí com a instrument solista que va mamar de ben petit gràcies a què el seu pare fos un violinista destacat de música jueva. El compositor, però, mai no va veure estrenada aquesta obra.

Malgrat la persecució política, la falta de reconeixement del públic i el seu estil de vida modest, el Concert per a violí i cordes es va poder estrenar a Moscou el 1999, poc després de la mort del compositor polonès. El seu primer enregistrament va haver d’esperar fins el 2007 a mans de la discogràfica Naxos Records i l’Amsterdam Sinfonietta.

Un solista en plena efervescència
El violinista sudafricà Daniel Hope serà el solista de l’obra de Weinberg. Hope es troba en un moment d’intensa activitat malgrat els impediments de la pandèmia. El mes de març de l’any passat va innovar amb el projecte Hope@Home, amb que va seguir la seva activitat musical malgrat la cancel·lació de concerts. A través d’una sèrie de vídeos de YouTube i dels canals de la Deutsche Gramophone i la cadena de televisió Arte, va oferir diversos concerts per interpretar part de la seva discografia més recent acompanyat per amics músics seus.

Tot i començar amb la clàssica d’autors com Debussy o Elgar, Hope va anar ampliant els seus horitzons en incloure altres gèneres musicals en aquestes actuacions confinades. L’èxit d’aquesta proposta el va portar a publicar el passat mes d’agost un nou disc titulat Hope@Home – The Album amb obres que van des de l’An die Musik de Schubert fins el Moon River de Mancini.

Com amb la majoria de concerts d’aquesta temporada, les entrades per aquest concert oscil·len entre els 25 i 55 € i estan incloses als abonaments de primavera de L’Auditori i a la Tarifa Plana Jove per menors de 25 anys amb què, per 50 €, es pot assistir a tants concerts de la temporada de L’Auditori com es desitgi. 

Pau Requena
Núvol