Cerca de crítiques

Enquesta

L'esperat retorn de Kissin

19/4/2021 |

 

Programa: Evgeny Kissin

Lloc i dia: Palau de la Música Catalana

https://www.nuvol.com/musica/classica/lesperat-retorn-de-kissin-170385

El pianista rus va oferir una proposta estimulant i innovador.

La temporada de BCN Clàssics ha pogut celebrar per fi el primer concert, després de mig any d’ajornaments. Tal com estava previst, l’encarregat de fer la inauguració va ser el pianista rus Evgeny Kissin, el proppassat 7 d’abril al Palau de la Música, en un recital que havia d’haver tingut lloc l’octubre de 2020. Hi havia molta expectació per tornar a sentir l’artista, especialment després del concert Beethoven que va fer l’any passat a L’Auditori.

A diferència del darrer concert, aquesta vegada Kissin va optar per un programa variat, amb una primera part dedicada a tres compositors del segle xx i una segona part dedicada a Chopin. Van ser totes peces breus, de manera que el concert, malgrat les quatre propines, es va fer curt i va deixar el públic, extasiat, amb ganes de sentir més Kissin.

El programa no tenia un fil conductor clar, ni per la filiació de les obres ni dels compositors. Potser va ser la tria més personal i subjectiva de Kissin, volent-se oblidar de qualsevol cotilla programàtica o formal. El cert és que vam poder sentir compositors poc habituals com Berg, Gershwin, i sobretot, Tíkhon Khrénnikov, un compositor rus ben desconegut, que Kissin es vanta de tocar per primera vegada a Europa.

Probablement, el nom de Khrénnikov no diu res, però a vegades hi ha personatges que la història ha fet cèlebres en certa mesura, no per ells mateixos, sinó per aquells amb qui s’han relacionat. Tíkhon Khrénnikov, nascut el 1913 i mort el 2007, va ser el temible secretari de la Unió de Compositors Soviètics, l’òrgan amb què el règim controlava fèrriament el que feien tots els seus membres. De Khrénnikov rarament se’n parla, i en canvi, el seu nom sí que apareix sovint a les biografies de Prokófiev o Xostakóvitx, dos compositors que Khrénnikov va haver de lligar curt per evitar que subvertissin els cànons estètics comunistes.

Khrénnikov va ser un compositor força prolífic, va escriure música de cambra, simfonies, concerts, ballets i dotze òperes. Si el curs de la història l’ha relegat a la zona d’ombra, Evgeny Kissin ha volgut desenterrar el seu compatriota i portar-ne la música fora de les fronteres exsoviètiques. En va interpretar les Cinc peces per a piano op. 2, una obra de joventut en què hi ha un deix de modernitat que el mateix compositor perseguiria després en els seus adversaris. Són petites miniatures d’escriptura neta i senzilla, que Kissin va tocar amb la seva força habitual, tant tècnica com expressiva, i va aportar una claredat expositiva que va convertir les cinc peces en cinc finestres obertes a un món enigmàtic.

El concert es va obrir amb la Sonata per a piano op. 1 d’Alban Berg, escrita probablement el 1909, estrenada el 1911 i revisada el 1925. Berg havia estudiat harmonia, contrapunt i composició amb Schönberg, i com a colofó d’aquests estudis va escriure uns esbossos per a una sonata que van cristal·litzar en un únic moviment en si menor, que es va convertir en la Sonata op. 1. És una obra plena de cromatismes que generen una sensació d’inestabilitat tonal, que segons com sembla que deriva cap al caos, però Evgeny Kissin va tenir la destresa tècnica per fer sentir nítidament cada nota, amb força però amb precisió. Va ser una execució plena de llum i una gran claredat expositiva. La percussió de les tecles va ser neta en tot moment, Kissin és un pianista amb una gran força als dits, que sap fer servir segons les exigències de cada peça, dosificant-la i adaptant-la a passatges més delicats o més arrauxats.

Després de Berg i de Khrénnikov, Kissin va canviar de continent i va tocar els Tres preludis de Gershwin, una peça curta de 1925 que posteriorment va servir d’inspiració per al jazz, però que Kissin va interpretar amb esperit clàssic, delicat, europeu. Novament va fer sonar el piano de manera molt lluminosa, amb més sensualitat, i amb un ritme viu i àgil.

La segona part del programa va ser una selecció de peces de Chopin, el Nocturn núm. 17, els Impromptu núm. 1, 2 i 3 i la Polonesa núm. 6. Com a pianista rus, Kissin té una força descomunal als dits, i alhora un control ferri per adequar el doll de força a cada frase. El seu Chopin va ser tècnicament impecable, però en els impromptus el control de la força va fer que les melodies no fluïssin amb prou llibertat. Kissin va voler tocar un Chopin preciosista, fent intel·ligibles totes les notes de la partitura, però va passar per alt aquest efecte núvol que té la música del compositor polonès, en què en els passatges més ràpids o en els trinats, les notes tenen aquest difuminat que sembla que acosti la música al cel. Tanmateix, la força de Kissin es va deixar sentir amb tota la seva esplendor en la Polonesa núm. 6, “Heroica”, que va deixar el públic clavat a la butaca. Evgeny Kissin, en estat de gràcia, va fer una demostració extraordinària de tècnica, força, tremp, energia, i una vitalitat desbordant.

Acabat el concert, amb el públic dempeus, Kissin, visiblement satisfet, va anunciar en català les propines, l’última de les quals va ser el Clar de lluna de Debussy, en una interpretació delicada, emotiva i amarada de sensibilitat. Hauríem volgut que el concert continués, però el 3 de maig propvinent podrem tornar a escoltar-lo, al costat de Joshua Bell i Steven Isserlis. 

Elsa Álvarez Forges
Núvol