Cerca de crítiques

Enquesta

L'apoteosi de Bach

1/4/2021 |

 

Programa: Café Zimmermann

Lloc i dia: Palau de la Música Catalana

https://www.nuvol.com/musica/classica/lapoteosi-de-bach-165704

La integral dels concerts de Brandenburg inaugura la primavera musical del Palau.

La formació francesa Café Zimmermann va fet un debut esclatant a Barcelona amb la interpretació íntegra dels concerts de Brandenburg al Palau de la Música Catalana. La cita, que va tenir lloc el proppassat 22 de març, va servir com a celebració absolutament majestuosa del tricentenari de la dedicatòria que Bach va fer d’aquestes obres al marcgravi Cristian Lluís de Brandenburg-Schwedt, oncle de Frederic Guillem I, rei a Prússia, el 24 de març de 1721.

Els concerts de Brandenburg daten del període de Köthen, quan Bach treballava al servei del príncep Leopold d’Anhalt-Köthen, i que és quan va compondre el gruix més important de música instrumental. Són sis concerts per a diversos instruments d’estils molt diferents, probablement no concebuts com una unitat, sinó agrupats posteriorment en una col·lecció per oferir-la al marcgravi. El cert és que poder-los sentir tots sis en una única vetllada és un luxe del qual rares vegades es pot gaudir. Si a més a més és en una interpretació com la del Café Zimmermann, és una apoteosi.

La formació francesa es va anar estenent o reduint en funció de les necessitats de cada concert, que són ben diferents, des dels que només requereixen corda fins als que requereixen vent fusta i metall. Aquests sis concerts, pel seu ampli ventall instrumental, representen un dels cims més alts de la producció de Bach, així com també un compromís per als intèrprets, ja que les dificultats d’execució són més que notòries. Els músics que el mateix marcgravi tenia al seu servei no van ser capaços d’interpretar aquestes peces, que van quedar oblidades fins al 1849.

Sota el lideratge de Manfredo Kraemer i Mauro Lopes Ferreira alternant-se al violí solista, Café Zimmermann va fer un recital de puresa estilística i de so barroc. A cada concert els instruments solistes sobresortien sense deixar de quedar engranats amb el tutti orquestral. Hi havia un contrast i un equilibri bonics entre flautes i violí solistes en el quart concert, així com el sisè va sonar com un concert de cambra, amb només set instruments. Cal destacar la intervenció estel·lar de la clavecinista en el paper de solista en el cinquè concert. La intèrpret va deixar el rol del continu que el clave té a la resta de concerts per convertir-se en la protagonista absoluta amb una articulació molt precisa i un so lluminós que ho omplia tot.

El tercer concert, potser el més famós de tots sis, només per a instruments de cordes, va sonar amb un ritme àgil i vivíssim, amb un esperit que fa una picada d’ullet a l’estil italià. La vetllada, que va anar en un crescendo d’intensitat tant estètica com emotiva, va culminar amb el temut segon concert. Temut per a la part de la trompeta solista, que requereix un intèrpret molt competent i molt bregat en l’instrument, ateses les dificultats extraordinàries de la seva part solista. Unes dificultats que només fan que créixer si l’instrument no té pistons. Però podem afirmar amb rotunditat que el trompetista de Café Zimmermann no va fer ni un sol error en l’execució del solo endimoniat per al seu instrument. Una fita meritòria, no tan sols en un pla tècnic, sinó perquè va servir com a cloenda absolutament enlluernadora d’un concert extraordinari.

El trompetista de Café Zimmermann no va fer ni un sol error en l’execució del solo endimoniat per al seu instrument.

La formació Café Zimmermann, que porta el nom de la cafeteria on el Cantor de Leipzig feia concerts amb cantates profanes i música instrumental, va fer tots els honors a Bach i va fer sentir el públic del Palau en pla de superioritat respecte el mateix Cristian Lluís de Brandenburg, ja que malgrat ser el dedicatari d’aquests concerts, paradoxalment no els va poder sentir mai. 

Elsa Álvarez Forges
Núvol