Cerca de crítiques

Enquesta

Un fantàstic viatge

30/3/2021 |

 

Programa: Xavier Sabata

Lloc i dia: Auditori del Caixafòrum

https://www.elperiodico.cat/ca/oci-i-cultura/20210329/winterreise-schubert-fantastico-viatge-11624470

El festival de ‘lied’ Life Victoria, en la seva programació de primavera, va proposar un cicle de Schubert en versió escenificada

El ‘Winterreise (El viatge d’hivern)’ de Schubert sobre poemes de Müller amb què el Festival Life Victoria es va estrenar diumenge en l’àmbit escenificat –a l’auditori del Caixaforum– va arribar carregat de sorpreses gràcies a tres grans talents, els del contratenor Xavier Sabata, el pianista Francisco Poyato i el director d’escena Rafael R. Villalobos, que també firmava l’espai escènic, el vestuari i el genial disseny d’il·luminació. El trio d’asos es va confabular perquè, amb una mirada innovadora i sense deslligar-se del profund esperit romàntic que amara l’obra, el públic acabés eclipsat davant tanta bellesa i tant drama.

Un escenari despullat tret de per un parell de butaques, un ram de flors seques, una ampolla, una navalla i un terra de sorra negra van ser l’embolcall ideal d’un viatge el final del camí del qual és la tomba i que Villalobos condensa esprement els textos per proposar escenes de gestualitat brechtiana i que es mou apel·lant als sentiments més que a la descripció del text. Així aconsegueix que el públic s’identifiqui amb un protagonista que es va desposseint de la seva materialitat per endinsar-se en els aspectes més foscos de la seva ànima. Hi convida la immensa actuació i el cant hipnòtic d’un Xavier Sabata que va saber controlar-se i que desgranava les cançons com si es tractessin d’escenes d’un monodrama tan contingut com esquinçador. La seva vocalitat va fer seves les cançons superant els greus extrems sense problemes.

Ja en les primeres peces semblava que aviat s’esgotarien els recursos escènics: abans d’arribar a la meitat del cicle el ‘protagonista’ ja havia declamat, havia jugat amb el seu vestuari i fins i tot s’havia tallat les venes. Però quedaven grans sorpreses, com a ‘Frühlingstraum (Son primaveral)’, en el qual Poyato també declama brindant una rèplica desoladora al cantant en un gran efecte a l’estil de Kurt Weill. Imaginació, talent i sensibilitat, tot unit en una gran recreació d’una de les obres mestres de Schubert. 

Pablo Meléndez-Haddad
El Periódico de Catalunya