17/3/2021 |
Programa: L'OBC amb Núria Rial a l'homenatge a Robert Gerhard
Lloc i dia: Auditori de Barcelona
https://www.elperiodico.cat/ca/oci-i-cultura/20210316/en-memoria-de-gerhard-nuria-rial-11582199
El conjunt orquestral i la soprano catalana Núria Rial rendeixen homenatge al compositor a mig segle de la seva mort.
El concert d’aquest cap de setmana de l’OBC va tenir un marcat accent català, tant per programa –gairebé un monogràfic Gerhard a 50 anys de la seva mort– com per intèrprets. Frederic Mompou va obrir el foc amb les seves ‘Variacions sobre un tema de Chopin’ original per a piano i destinat a posar música a un ballet, aquí en la brillant i colorista orquestració de Josep Soler, el qual el 1994 revisés aquesta peça nascuda en els anys 1950. Malgrat l’esforç de Soler i de la seva àmplia varietat organològica, aquestes variacions, desproveïdes de coreografia, acaben sent una mica repetitives al citar sense parar el ‘Preludi núm. 7, Op. 28’ de Chopin en el qual es basen. Una OBC pulcra i obedient davant l’àmplia gestualitat sense batuta de Francesc Prat va tirar endavant l’obra sense més problemes.
Però Robert Gerhard era l’estrella de la vetllada, l’obra del qual es va revisar començant pels les ‘Sis cançons populars catalanes’ en la veu de la consagrada soprano Núria Rial. Es tracta de peces orquestrades pel mateix compositor i que ell mateix va dirigir a l’estrenar-les comptant amb Conxita Badia i l’Orquestra Pau Casals. La riquesa i bellesa vocal de Rial van transformar les cançons en autèntiques joies, dites amb perfecta dicció, un fraseig carregat de sentit i sense problemes a l’ample de tota de tessitura, més còmoda en aquelles hereves, per estructura, de la música antiga.
Després de la breu i espectacular ‘Pedrelliana’, obra basada en temes d’una òpera d’un dels mestres de Gerhard, Felip Pedrell, i potser el menys brillant quant a acció de conjunt per part de l’orquestra, Rial va tornar a l’escenari per revisar el ’Cançoner de Pedrell’, estructurat per vuit cançons que rescaten la tasca etnomusicològica de Pedrell en la recopilació de temes populars de diferents regions d’Espanya. Al costat de la veu diamantina de la soprano, Prat va fer que l’OBC s’animés fagocitant la cantant en, per exemple, ‘Mori jo’ o ‘Correndas’, escomesa, en tot cas, que el públic va aplaudir amb passió.