Cerca de crítiques

Enquesta

Un duo estratosfèric

9/3/2021 |

 

Programa: OBC amb Josep Colom i Alberto Rosado

https://www.elperiodic.ad/actualitat/cultura

La inter­pre­tació musi­cal no és una ciència exacta i poden pas­sar rea­li­tats com l’escol­tada aquest cap de set­mana en el quinzè pro­grama de l’Orques­tra Simfònica de Bar­ce­lona i Naci­o­nal de Cata­lu­nya ( OBC ). Després d’haver pas­sat, l’ante­rior cap de set­mana, amb més pena que glòria per Tar­ra­gona i Man­resa, aquesta recent pro­ducció sota la direcció de Juanjo Mena va donar uns resul­tats molt dife­rents. A l’interès d’un pro­grama infreqüent, si bé un xic mal estruc­tu­rat, el direc­tor basc va saber treure el millor de l’OBC. Des de l’ober­tura beet­ho­ve­ni­ana de Les cri­a­tu­res de Pro­me­teu, inci­siva i fresca, Mena va dis­po­sar d’un intel·ligent acom­pa­nya­ment per a una estra­tosfèrica versió del Con­cert per a dos pia­nos en re menor (1932) sig­nada per Josep Colom i Alberto Rosado. Si escriure sobre Colom és haver-ho de fer d’un nom refe­ren­cial del pia­nisme ibèric, en els dar­rers anys hem de sumar-hi grans actu­a­ci­ons, sublims dis­cos i, ara també, la pre­sen­tació de dei­xe­bles seus dins de la que algun dia es par­larà, a ben segur, com ‘escola Josep Colom’. Aquesta va venir repre­sen­tada per Alberto Rosado (Sala­manca, 1970), en estat de gràcia, que no prou satis­fet, junt amb Colom, per haver-nos sub­mer­git en les essències poètiques de l’obra de Pou­lenc, van afe­gir-hi una peça pròpia de bis: les Vari­a­ci­ons sobre un tema de Paga­nini, de Lutos­lawski, incom­men­su­ra­bles. Després de l’asso­li­ment d’aquesta dimensió musi­cal, les difi­cilíssi­mes Vari­a­ci­o­nes con­cer­tan­tes, opus 23 (1953), d’Alberto Ginas­tera, van ser massa obra. Cert és que era la pri­mera vegada que l’OBC les inter­pre­tava, però el resul­tat va ser més fred que la bona estona amb el duo estra­tosfèric Colom & Rosado.

ORIOL PÉREZ I TREVIÑO
El Punt/Avui