Cerca de crítiques

Enquesta

Recital d'Ofèlia Sala al Liceu

Òfèlia Sala, un recital "modest" que va ser inoblidable

2/2/2005 |

 

SOLISTA Ofèlia Sala, soprano
CONJUNT Els 12 Cel.listes de la Filharmònica de Berlín
LOCAL Gran Teatre del Liceu
DATA 30 de gener

La soprano va oferir una excel.lent, divertida i emotiva tarda de música.

Contra el tedi habitual en què a vegades se submergeix el públic liceista quan es tracta d'escoltar un recital (un gènere molt més subtil del que molts cantants, ai, pensen), diumenge passat la soprano valenciana Ofèlia Sala va donar una lliçó de com plantejar un recital amè i exquisit en el seu debut en solitari, encara que acompanyada per un conjunt superb, els 12 Cel.listes de la Filhar- mònica de Berlín.

Combinant repertori per al conjunt de violoncels o per a la veu i les 12 cordes --en general en fantàstics arranjaments de David Riniker--, el concert barrejava bona part del repertori de l'últim disc del grup, South American getaway, amb músiques de Piazzolla i Villa-Lobos (més el primer bis, l'irònicament sucós 12 in Bossa Nova de Wilhelm Kaiser-Lindemann), al costat de música espanyola i francesa. 12 instruments desdoblats en una orquestra, amb tots els matisos, i els músics mirant-se els uns als altres i somrient davant la seva exemplar mestria. És la marca de Berlín: se senten bé, molt bé, fent música.

I amb ells Sala, veu sempre al servei dels textos. Ni un sol gest d'afectació, ni una sola nota que no tingués el seu exacte sentit en el context en què es cantava, sense alts i baixos. Però amb moments de gran, gran cantant. ¡Quina versió va deixar per al record de la Chanson perpétuelle de Chausson! En els bisos, després de la bossa nova alemanya, Sala va rendir homenatge --"modest", va dir ella-- a Victòria dels Àngels: va cantar Maig, d'Eduard Toldrà, i El cant dels ocells. Triomf merescudíssim.

Joan Anton Cararach
El Periódico