Cerca de crítiques

Enquesta

Una ‘Tosca' de gran volada a Sabadell

5/3/2021 |

 

Programa: Tosca, de Puccini

Lloc i dia: La Faràndula de Sabadell

https://www.nuvol.com/musica/classica/una-tosca-de-gran-volada-a-sabadell-159120

La Fundació Òpera Catalunya presenta a la Faràndula la tercera òpera de la temporada amb èxit de públic i alguna decepció.

El passat dimecres 24 de febrer va estrenar-se a la Faràndula de Sabadell la tercera proposta de la Fundació Òpera Catalunya per a la temporada 2020/2021: Tosca, de Puccini. A continuació poden llegir la ressenya de la funció de divendres 26, que va estar protagonitzada per una soprano de la casa —Maribel Ortega—, pel baríton Luís Cansino i pel tenor Enrique Ferrer.

La representació va començar seguint la tradició del teatre, és a dir, amb permissivitat per a la proverbial manca de puntualitat de part del públic, que continuava buscant la seva butaca amb la llanterna en mà mentre el mestre Sergi Roca emprenia amb contundència els primers compassos de l’obertura amb el tema d’Scarpia. Els quadres inicials del primer acte van revelar-nos una producció força convencional però elegant, amb l’escenografia d’època previsible, i dues veus a seguir: Pau Armengol, que ja va destacar a les funcions de La flauta màgica com a sagristà, i un imponent Alejandro Baliñas com a Angelotti.

Pocs minuts més tard, però, l’entusiasme va refredar-se amb l’aparició en escena d’Enrique Ferrer en la pell de l’amant de Tosca. No manca en el tenor la voluntat i l’entrega, però es fa difícil defensar res més: la veu, d’un timbre ingrat i en un estat precari, presenta un vibrato exagerat i tendeix a l’engolament. Val a dir, a més, que el tempo pausat triat pel mestre no li va anar a favor. Cap al final de “Recondita armonia”,el solista ja feia patir per si arribaria al final de l’òpera, i el duet d’amor amb Tosca, paradoxalment cridat a ple pulmó, va confirmar el pitjor. Per desgràcia, no vam tenir Cavaradossi.

Ben al contrari, Maribel Ortega va demostrar que està en plena forma. Amb una veu ampla, generosa, rica en harmònics i emesa amb seguretat, va demostrar recursos vocals suficients i aplom per enfrontar-se a una partitura plena de trampes sense dubtar i a un nivell digne de teatres amb més repercussió mediàtica. Ni rastre dels aguts un pèl forçats de les darreres funcions de Macbeth, també a Sabadell. Cantant de caràcter, la vessant furibunda i gelosa del personatge li escau a la perfecció (quin ús més hàbil de l’enfosquiment de la veu!), per bé que la seva vessant de dona enamorada va resultar lleugerament afectada i esquemàtica. Tot i això, va oferir un “Vissi d’arte” per recordar i es va imposar en tots els duets amb un instrument ferm però flexible.

Luís Cansino té una veu molt interessant, expansiva, no excessivament bella però de volum i projecció suficients com per oferir un “Te Deum” destacable. El seu Scarpia provoca la repulsió esperable i és força creïble com a purità luxuriós i cruel. Certament, li manca la compostura d’un Joan Pons, però canta amb autoritat i ofereix una composició prou digna del personatge.

La direcció de Sergi Roca, que debutava al capdavant de l’Orquestra Simfònica del Vallès, va començar amb força i es va anar desdibuixant a mesura que avançava l’òpera fins a adquirir tints romanticoides que van resultar poc adequats per a una partitura de l’entitat d’un Puccini. El resultat va ser poc punyent, excepte en moments puntuals com el final del primer acte, i va resultar insuficient en escenes amb tan potencial dramàtic com el cèlebre concertant “Vittoria, vittoria!”. Per la seva banda, el cor, que va actuar amb mascareta, es va beneficiar de la posada en escena que els permetia cantar junts i van sonar empastats i amb força nivell.

La gira de Tosca continua per diverses ciutats catalanes. La Fundació Òpera Catalunya presenta un espectacle segurament no del tot rodó però sí interessantíssim i amb prou punts a favor perquè el recomanem amb entusiasme. 

Meritxell Tena
Núvol