Cerca de crítiques

Enquesta

Michel Camilo interpreta Gershwin amb l'OBC

Michel Camilo, gran recital amb Gershwin i l'OBC

1/2/2005 |

 

INTÈRPRET Michel Camilo, piano
DIRECTOR Ernest Martínez Izquierdo
DATA 28 de gener de 2005

El programa de l'Orquestra Ciutat de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC) del cap de setmana reunia tots els requisits perquè fos un èxit i ho va ser. Tant les obres com els autors, i per descomptat l'intèrpret, eren de gran atractiu per al públic, que va anar en massa a l'Auditori i va disfrutar amb un concert amè i desenfadat.

Per començar, les Danses simfòniques de West Side Story de Leonard Bernstein van servir d'immillorable reclam. Els me- talls i les percussions de l'orquestra es van deixar anar i es van erigir en capitans d'una OBC que va disfrutar interpretant la conegudíssima obra del compositor americà. El públic s'ho va passar de primera rememorant les melodies d'aquesta cèlebre partitura. Ernest Martínez Izquierdo va dirigir amb desimboltura els músics, que van aconseguir empastar bastant bé els difícils elements rítmics de la composició.

El compositor català Albert García Demestres va ser el segon protagonista amb l'estrena de La festa. Pepa Vargas in memoriam. A l'obra, amb un bon plantejament i una intel.ligent forma de barrejar temes més tonals amb altres que ho eren menys, li va fallar potser el fet de tenir massa elements interessants en un sol moviment. Així i tot, va rebre una molt bona acollida del públic, al qual un García Demestres pletòric va obsequiar amb un "gràcies" entonat a viva veu.

I, finalment, Michel Camilo va interpretar el Concert per a piano i orquestra en fa major de George Gershwin. El genial pianista de Santo Domingo sempre ha tingut una fantàstica resposta del públic de Barcelona i aquest cop no va ser diferent. Encara que l'orquestra no va poder seguir el nervi de Camilo durant el concert, l'Auditori va premiar el músic amb espontanis aplaudiments entre els moviments de l'obra.

Però on millor es va veure la talla de Michel Camilo va ser en els bisos. Sempre generós amb les propines, en va regalar fins a tres en què va donar sortida al seu geni, que va envair tota la sala. Una rúbrica esplèndida per a una gran actuació.
Irene Acebal
El Periódico