Cerca de crítiques

Enquesta

Últimes simfonies amb pols i vibració

7/2/2021 |

 

Programa: Orques­tra Simfònica del Gran Tea­tre de Liceu. Director: Marc Minkowski

Lloc i dia: Auditori de Girona

http://www.elpuntavui.cat/cultura/article/19-cultura/1920200-ultimes-simfonies-amb-pols-i-vibracio.html

S’ha de lloar que l’orquestra hagi sortit de la comoditat de la metròpolis.

No sabem si és un efecte col·late­ral de la pandèmia, però s’ha de lloar que, durant aquests dies, l’Orques­tra Simfònica del Gran Tea­tre de Liceu hagi sor­tit de la como­di­tat de la metròpolis per por­tar a terme una petita gira per dife­rents punts del país que avui tanca a l’audi­tori Enric Gra­na­dos de Lleida. Ahir va ser el torn de Reus i diven­dres (5 de febrer) la for­mació es va pre­sen­tar a la sala Mont­sal­vatge de l’audi­tori de Girona, per a una vet­llada molt atesa i gra­ti­fi­cant.

El pro­grama jugava sobre segur, amb les últi­mes sim­fo­nies que van com­ple­tar en vida Mozart i Txaikovski, res­pec­ti­va­ment la núm. 41 (també ano­me­nada Júpiter) i la núm. 6 (la famosa Patètica). Amb­dues són obres de matu­ri­tat i fun­ci­o­nen com a veri­ta­bles com­pen­dis estilístics de la cre­ació orques­tral d’aquests dos gegants. La tria era cons­ci­en­ci­osa per part del direc­tor, el francès Marc Minkowski, que a l’inici del con­cert ho va subrat­llar, adreçant-se als assis­tents amb una amena bar­reja de francès, anglès i alguna paraula en català.

Tot i ser un espe­ci­a­lista en música bar­roca i òpera, Minkowski va exhi­bir gran como­di­tat amb el reper­tori selec­ci­o­nat, sobre­tot amb l’entrega com­pe­ne­trada i vibrant de la Júpiter, que visi­ble­ment va impres­si­o­nar el públic. És un direc­tor infor­mal però com­plet, molt cor­po­ral i enèrgic i que, mal­grat la mam­para pro­tec­tora que el sepa­rava dels músics, va saber impel·lir l’orques­tra una sono­ri­tat neta i seti­nada. És cert que a l’inici la Patètica va sonar una mica més reti­cent, però ràpida­ment va reco­brar elegància i va arri­bar també a bon port.

Al final, els giro­nins van aplau­dir llar­ga­ment, inten­tant rega­te­jar un bis al direc­tor pari­senc, però sense convèncer-lo. El pro­grama va ser intens i s’acos­tava l’hora del toc de queda. Espe­rem que sigui un pre­text –i un pre­ludi– per a una sana retro­bada.

Alexandre Nunes de Oliveira
El Punt/Avui