Cerca de crítiques

Enquesta

El tsar Valery Gergiev arrasa amb un programa rus

29/1/2021 |

 

Programa: Orquestra del Teatre Mariinsky

Lloc i dia: Auditori de Barcelona

https://www.nuvol.com/musica/classica/el-tsar-valery-gergiev-arrasa-amb-un-programa-rus-150728

Alexei Volodin se suma a la constel·lació d’astres russos en un concert intens i irrepetible.

Va ser el primer concert d’una gran orquestra estrangera d’ençà del confinament, és a dir, des de fa més de deu mesos. El dia 22 de gener a les vuit es va celebrar a L’Auditori el segon concert d’inauguració de la temporada Ibercàmera 2021, amb l’Orquestra Simfònica del Teatre Mariinsky, dirigida per Valery Gergiev, i amb un solista d’excepció: el pianista Alexei Volodin. La constel·lació de músics russos, incloent-hi els compositors, Rakhmàninov i Txaikovski, va convertir el concert en una apoteosi esclatant.

Aquest concert ja venia de la temporada anterior i, com va passar amb molts d’altres, es va ajornar, fins a convertir-se en el primer de la nova temporada. El repertori va canviar i es van programar dos concerts a L’Auditori en comptes d’un, amb l’atractiu afegit d’Alexei Volodin en el segon. Diversos factors van confluir en l’èxit impressionant: les ganes acumulades del públic de tornar a sentir una gran orquestra de primer nivell, uns músics motivats per tocar fora del seu país, i també el tàndem de Gergiev i Volodin, que van estar especialment inspirats i compenetrats en un repertori de la seva terra.

La primera peça va ser el Concert per a piano núm. 2, op. 18, de Rakhmàninov. Alexei Volodin és un pianista molt vital i ple d’energia. Va arrencar els primers acords del Moderato inicial amb un so brillant i generós. Gergiev, sense batuta, va fer sonar les primeres frases de l’orquestra amb un lirisme i una intensitat màxims que supuraven romanticisme per tot arreu. Gergiev va dirigir amb un sentit profund i emocional de la música, que va transmetre totalment al públic. El so de l’orquestra va ser tan intens que de vegades va tapar el piano de Volodin, però aquest petit desajust només va ser perceptible en el primer moviment.

L’Adagio sostenuto va ser una veritable història d’amor romàntic entre el piano i l’orquestra. Volodin va desplegar el seu art i la seva tècnica com un pintor desplega la paleta de colors. Les frases del piano van fluir amb intensitat i delicadesa, de manera colorista i cristal·lina, i l’orquestra de Gergiev va acaronar i acompanyar amb la màxima subtilesa el so dolç de somni que Volodin feia sortir del piano. Es fa molt difícil trobar paraules per descriure l’Adagio sostenuto que vam sentir. Gergiev va dirigir en un estat d’inspiració màxima en tot moment, però aquest moviment lent va ser el clímax del romanticisme arravatat de Rakhmàninov en una versió inigualable que ens va deixar amb el cos clavat al seient.

En l’Allegro scherzando final vam veure un Volodin posseït per la música, en estat de gràcia, que va tocar irradiant lluminositat i colorisme, com si surfegés damunt l’orquestra del Mariinsky. El final va ser absolutament abassegador i esclatant, i Volodin es va demostrar com un d’aquells pianistes que fan semblar fàcil tot allò que toquen, encara que sigui l’endimoniat Rakhmàninov. Ara que Ibercàmera acaba d’anunciar que Volodin farà un concert en solitari al Palau de la Música, estem absolutament expectants per tornar-lo a sentir.

En l’Allegro scherzando final vam veure un Volodin posseït per la música, en estat de gràcia, que va tocar irradiant lluminositat i colorisme

Després del terratrèmol Rakhmàninov, el tsar Valery Gergiev va tornar a aparèixer per dirigir la Simfonia núm. 6 de Txaikovski, ‘Patètica’, una obra que data de 1893, l’any de la mort del compositor, i que està imbuïda d’un romanticisme anhelant a cada frase. Ja des del principi, Gergiev va fer sonar l’orquestra en unitat i equilibri, amb les frases de cada grup d’instruments enllaçant-se les unes amb les altres en una cadència dolça i melosa. El legato de la corda, especialment dels violoncels, va ser d’un vellut finíssim, i el clarinet va executar el tema del primer moviment amb gran suavitat i delicadesa.

La música russa és una especialitat de Valery Gergiev; segurament per afinitat de procedència, la domina fins a l’últim detall. El seu Txaikovski va sonar ple d’intensitat, de lirisme, de melangia, i d’una nostàlgia que penetrava tots els racons de l’ànima. El tercer moviment, el cèlebre Allegro molto vivace, viu, ràpid i amb un final apoteòsic, va estar marcat per un caràcter marcial i èpic, però sense abandonar el lirisme en cap moment. De fet, la respiració agitada de Gergiev, al compàs de la música, va ser força audible i va donar la idea de com ell sent la música dins seu.

La música russa és una especialitat de Valery Gergiev; segurament per afinitat de procedència, la domina fins a l’últim detall.

Sens dubte, aquest serà un concert estrella en el marc de la pandèmia, pel raig de llum immens que suposa poder sentir el gran repertori de la mà dels millors intèrprets. En música clàssica, tant els músics com els oïdors necessiten el directe, no hi ha cap streaming que pugui suplir la màgia, la sensació, la passió del directe. Donem les gràcies a Ibercàmera, al mestre Gergiev i a l’orquestra del Teatre Mariinsky per haver volat des de Sant Petersburg per acostar-nos la música en majúscules. 

Elsa Álvarez Forges
Núvol