Cerca de crítiques

Enquesta

Un viatge pel vent i pels ocells

30/12/2020 |

 

Programa: Banda de l'ESMUC

Lloc i dia: Auditori de Barcelona

https://www.nuvol.com/musica/classica/un-viatge-pel-vent-i-pels-ocells-144119

La Banda de l’ESMUC va interpretar obres de Messiaen, Hindemith i Maslanka en un concert en ‘streaming’

La Banda de l’ESMUC va regalar-nos una estona de música dins el marc del cicle de Grans Conjunts que aquest centre educatiu organitza cada desembre amb l’objectiu d’ensenyar al públic la feina feta durant els primers mesos del curs. Aquesta formació, que compta amb una plantilla de més de cinquanta músics, va optar per fer un concert a porta tancada, el passat dimarts 15 de desembre, i emetre’l en streaming a través del canal de YouTube de l’ESMUC. La gravació de l’actuació properament estarà disponible a YouTube de forma permanent.

El concert va començar amb l’obra Oiseaux exotiques, del compositor i també ornitòleg francès Olivier Messiaen (1908-1992). Messiaen era un gran amant dels ocells, i va dedicar moltes estones de la seva vida a recollir i classificar els cants de diverses espècies. Oiseaux exotiques és el punt culminant, a nivell artístic, de tot aquest estudi ornitològic. Messiaen ens recorda que la música neix de la naturalesa, i això és terriblement bonic.

A més, el compositor francès ha deixat una bibliografia força extensa, en què versa sobre la seva concepció del llenguatge musical i desglossa els elements essencials de la seva creació artística. Així doncs, ens ofereix l’oportunitat d’endinsar-nos en les seves composicions amb un cert coneixement de primera mà. Si bé és cert que sovint resulta més sensorialment impactant escoltar una peça musical sense conèixer-ne el rerefons, a vegades les nostres percepcions s’enriqueixen gràcies a la informació contextual.

Tot seguit, els estudiants de l’ESMUC van interpretar Symphony for winds, del compositor alemany Paul Hindemith (1895-1963). Es tracta d’una peça moguda, plena de sons volàtils, que saltironeja. La Banda va fer flotar per l’aire una música dolçament mudable. Tots tres moviments de l’obra acaben de forma contundent: els dos primers es clouen amb un so tallant; el tercer i últim, amb un so més aviat vigorós. Els músics van crear un ambient apaivagat, però al mateix temps van omplir la sala d’una música oscil·lant i, per tant, d’una música que et manté despert.

Tant en aquesta obra com a la següent, que va ser Traveler, del compositor estatunidenc David Maslanka (1943-2017), el director Jordi Francés va guiar la Banda amb una gran delicadesa. Les seves mans van dibuixar les formes de la música amb un caràcter afectuós.

La peça Traveler va combinar melodies bellugadisses, que aplegaven un bon grapat de notes, amb un caminar rítmic prou ferm. Encara que d’entrada pugui semblar contradictori, als meus ulls el punt àlgid d’aquesta obra va ser quan el volum general de la Banda va baixar; en aquest moment, una mica abans del primer moviment, els músics van teixir un paisatge sonor calmat. Es va tornar a trobar aquesta textura tranquil·la al principi del segon moviment, en un passatge despullat, amb pocs instruments i sense gaires estridències.

Entre canvis de peça, i també al final del concert, els músics van crear un ambient festiu, de companyonia, segurament molt més distès que si l’actuació hagués tingut un públic presencial. La posada en escena va ser potser més semblant a un assaig, amb partitures a terra i entrades i sortides menys cerimonioses. Aquest relaxament no va fer minvar en cap moment la qualitat musical de la Banda ni va posar en entredit la professionalitat dels seus membres, i això potser ens pot fer plantejar si les dinàmiques escenogràfiques dels concerts de música clàssica són necessàries o si, per contra, són massa rígides i ens allunyen dels músics. 

Berta Coll
Núvol