28/12/2020 |
https://www.nuvol.com/musica/classica/nadal-handelia-amb-el-bach-collegium-barcelona-144267
Pau Jorquera va acostar-nos grans interpretacions de dues de les obres culminants de Händel amb fidelitat històrica
El Bach Collegium Barcelona, la formació capitanejada per l’infatigable Pau Jorquera, va oferir el tradicional concert de Nadal, amb música de Händel, en aquesta ocasió al Palau de la Música. El proppassat 17 de desembre a les vuit vam poder gaudir de dues peces cabdals del compositor de Halle: el Dixit Dominus i una extensa selecció de l’oratori El Messies. La Salvat Ensemble i els solistes de la Beca Bach-Fundació Salvat van completar un estol d’intèrprets estel·lars.
El concert es va obrir, com ja és habitual en temps de pandèmia, amb unes paraules del director Pau Jorquera, que va presentar les obres del programa. El Dixit Dominus, HWV 232, és una peça sobre el text del Salm 110 de l’Antic Testament, al qual també van posar música Monteverdi, Vivaldi i Mozart. Händel la va escriure l’any 1707, durant la seva època italiana.
La Salvat Ensemble va arrencar el Dixit Dominus sota la direcció ferma i precisa de Pau Jorquera, amb un ritme àgil i viu, que transmetia el doll d’energia característic de la música de Händel. La música va fluir amb un staccato ben marcat, que si bé al principi es va fer un xic monòton, l’orquestra de corda de seguida va trobar un estil més natural i desimbolt. La col·locació dels violins primers i segons als dos extrems del semicercle orquestral va crear un efecte acústic de llunyania molt interessant que es va notar especialment en els passatges de diàleg entre tots dos.
El Bach Collegium Barcelona, la formació coral de Pau Jorquera, amb els solistes de la Beca Bach-Fundació Salvat integrats, va ser l’altra meitat dels intèrprets, en una amalgama molt ben ajustada amb la formació orquestral. Van ser especialment lluïts el Conquassabit, amb un staccato ben sec per part de cor i orquestra, i el Gloria Patri final, que va sonar esplendorós.
La segona obra del programa va ser el clàssic de Nadal, El Messies, tot i que en una versió escurçada, centrada en els números de la primera part, que són els que fan referència al Nadal. Després de l’obertura, interpretada amb gran suficiència per la Salvat Ensemble, va arribar la gran ària de tenor, “Ev’ry valley shall be exhausted”, de la qual Jorge Navarro va fer una creació més que notable. El tenor va exhibir una projecció de veu netíssima, una línia de cant impol·luta, unes coloratures nítides i un fraseig perfecte. Sens dubte, Navarro és un tenor a tenir molt en compte, que ja ha deixat de ser una promesa per convertir-se en una realitat.
El Messies va avançar de manera lineal fins al número 13, una pastoral per a orquestra, i després van arribar dues de les àries més brillants de l’oratori: “Rejoice greatly”, per a soprano, i la magnífica “The trumpet shall sound”, per a baix, en què va aparèixer una trompeta solista darrere la corda per acompanyar el cantant. Cal fer notar que malgrat ser un instrument d’època, sense els mecanismes d’un de modern, no va fer ni una sola errada. El baríton Oriol Mallart és un cantant molt polit i correcte, però li va faltar amplitud de greus per a l’ària.
Com a cloenda, Pau Jorquera va retrocedir una mica en l’obra per acabar amb l’”Hallelujah”, potser el cor més famós de la història de la música. Els músics van actuar en un estat exultant, com si la música de Händel els hagués envigorit al llarg del concert. Molt satisfets davant l’ovació que van rebre per part del públic, van repetir l’entrada del Dixit Dominus, aquest cop de manera més fluïda i natural.
Cal reivindicar la feina de Pau Jorquera, que va demostrar ser un bon coneixedor de la música barroca i de Händel en particular, ja que va fer una interpretació amb gran atenció a les dinàmiques, i marcant diferències a cada repetició d’una mateixa frase. Desitgem, doncs, molts èxits i una llarga vida al Bach Collegium Barcelona i a la Salvat Ensemble, guiats per la mà sempre inspirada d’un entusiasta Pau Jorquera.