Cerca de crítiques

Enquesta

La sapiència de Pires i l'entusiasta OCM

24/12/2020 |

 

Programa: Pires i l'OCM

Lloc i dia: Palau de la Música Catalana

https://www.elperiodico.cat/ca/oci-i-cultura/20201223/pires-ocm-palau-muacutesica-mozart-11419656

La gran pianista portuguesa va tornar al Palau amb un concert de Mozart

L’aplaudida pianista Maria João Pires va tornar a l’escenari del Palau aquest cop en la cada vegada més consolidada temporada de la Simfònica Camera Musicae (OCM) que lidera Tomàs Grau, el seu director artístic i musical. El conjunt tarragoní està celebrant 15 anys de trajectòria i comptar amb aquesta estrella portuguesa del teclat, mestra en repertoris com el chopinià o el mozartià, ha sigut tot un esdeveniment, ja que la vetllada va acabar en un gran èxit. Feia molts anys que Pires no actuava al costat d’una orquestra al Palau i l’artista es va entregar completament als seus acompanyants –joves en la seva pràctica totalitat–, en un retorn a l’auditori modernista que quedarà per al record. La gran pianista, com és habitual, va demostrar tenir l’obra al seu càrrec íntimament interioritzada; en efecte, l’havia ofert dilluns a l’Auditori Enric Granados de Lleida en el cicle de l’OCM en aquesta ciutat en una sàvia combinació de l’esperit jove i entusiasta de l’orquestra al costat de la seva sàvia passió.

En el programa, dues conegudes obres de Mozart, el ‘Concert per a piano i orquestra Núm. 20, KV 466’ i la ‘Simfonia Núm. 41, KV 550, Júpiter.’ Pires va demostrar una vegada més la seva delicadesa en la digitació, la força interpretativa, el caràcter, el deliciós i contrastat fraseig i aquest so rodó i vellutat que aconsegueix utilitzant el pedal amb sapiència. Ho va fer davant un ‘tutti’ gens tímid, aportant alegries com aquesta ‘cadenza’ increïble amb la qual va rematar l’‘Al·legro’ inicial, que es va succeir en una especial comunió amb una orquestra ben preparada i que va saber seguir-la sent també protagonista. La ‘Romança’, el segon moviment, va ser pura poesia, amb les melodies sempre remarcades. El més dramàtic dels concerts per a piano de Mozart va acabar amb un ‘Al·legro assai’ brillantment enllaçat en un còmode diàleg amb l’orquestra i amb una impecable ‘cadenza’.

Com a excelsa propina conjunta, es va oferir el també molt difós ‘Andante’ del ‘Concert per a piano Núm. 21, K. 467,’ el tema principal del qual ha sigut utilitzat en cine i publicitat; la versió va ser memorable, i van ser ovacionats tant la Pires com els entusiastes músics.

L’òptim ambient creat en la primera part per la vitalitat del Mozart de l’OCM, net i energètic, líric i mesurat, es va confirmar en una lectura de la ‘Jupiter’ de gran impacte. El gest particular de Grau troba en els seus músics uns aliats perfectes, sempre a la recerca d’un so brillant, amb bones intervencions solistes i una acció de conjunt encomiable.  

Pablo Meléndez-Haddad
El Periódico de Catalunya