ClàssicsWeb, el teu espai

Almanac

Cerca de crítiques

Paraules:
Tema:
Inici: Escollir data inici
Fí: Escollir data fi
Ajuda
Publicitat

CRÍTICA

Anton Serra a la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi

3/12/2020 |

 

Programa: Anton Serra

Lloc i dia: Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi

https://www.nuvol.com/musica/classica/anton-serra-a-la-reial-academia-de-belles-arts-de-sant-jordi-139396

El flautista ofereix un concert en solitari degut a la Covid.

Vivim una època incerta en què costa tan programar com fer plans com a públic. És moment de ser flexibles i comprensius, i sorprendre’ns poc quan arriben incidents com el canvi de programació sobtat que vam viure ahir dins el cicle Clàssica a la Reial Acadèmia que organitza la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi: teníem previst recuperar el concert, ja cancel·lat durant el primer confinament, del Clara Ensemble però, malauradament, a última hora es va saber que un dels seus membres havia tingut contacte amb un positiu de Covid. La responsabilitat i el sentit comú s’han imposat i cal agrair al flautista Anton Serra la seva bona disposició i la seva capacitat d’improvisació per aconseguir muntar un programa i presentar-se en solitari amb tan poc marge.

Serra va mostrar gran habilitat amb els canvis de color i diferents dinàmiques
Va ser hàbil el solista a l’hora de bastir la seva proposta evitant la potencial monotonia d’un concert d’una hora amb un sol instrument, i va presentar un recorregut per diferents etapes de la història de la música, començant pel barroc, recalant un moment per la música tradicional celta, continuant per l’impressionisme francès i acabant amb un homenatge a Robert Gerhard—sí, la pandèmia ha malmès l’any Beethoven però també el 50è aniversari de la mort del compositor catalanosuís. La nit va iniciar-se amb unes energètiques Follies d’Espagne de Marais on Serra va mostrar gran habilitat amb els canvis de color i diferents dinàmiques imprescindibles perquè una peça tan repetitiva sigui païble. Per bé que les variacions van resultar de gran sensibilitat, es va fer palesa certa precipitació en els passatges més vigorosos, que probablement s’han d’atribuir a ser la primera peça i necessitar Serra una mica d’escalfament. Molt interessant la Suite en la menor BWV 1013 de Bach, a la qual va donar un aire ballable molt apropiat a l’allemande i la corrente però un color molt més evocador i melancòlic a la sarabande. Certament, parlant de colors, no es pot dir que la flauta travessera sigui un instrument excessivament càlid però la perícia de Serra va salvar bona part d’aquest escull gràcies a un bon fiato, un fraseig elegant —malgrat alguns accidents— i bones dosis d’ofici.

Desprès d’un juganer Caprici en Giga de Sebastian Bodinus i dos potents peces de Quantz on van destacar uns vertiginosos trinats, el públic va rebre amb entusiasme les cançons irlandeses i escoceses de Lindsay. D’inspiració popular, van combinar uns ritmes vius amb fragments de gran solemnitat, a la qual van contribuir uns sons greus més embolcallants i acollidors. Potser la paraula que millor descriu la Peça d’Ibert que va obrir la part contemporània del programa és “laberíntic”: les sinuoses frases es van anar entrellaçant amb habilitat per oferir un resultat potser no amable però sí enigmàtic. La Sirena de Debussy va permetre al flautista demostrar una gran subtilesa, qui amb frases més curtes es va poder concentrar menys en l’exhibició tècnica i més en l’expressivitat i la policromia.

Anton Serra va finalitzar la part oficial del concert reivindicant Gerhard, de qui va lamentar que sigui tan desconegut a casa nostra i a qui va definir com “un dels quatre compositors més importants d’Europa”. D’ell va interpretar Caprici, un bon exemple de composició serial amb la qual el solista va poder demostrar la seva versatilitat.

Cal lamentar que recintes com el saló d’actes de la Reial Acadèmia no siguin més aprofitats per celebrar-hi concerts de música de cambra i, sobretot, que siguin tan poc coneguts. Ahir l’escassíssim públic va poder gaudir de la proximitat amb l’artista i d’un recinte amb una sonoritat més que correcta. Una llàstima, doncs l’escena catalana no pot viure només dels grans esdeveniments, dels equipaments massius i dels noms internacionals. Al contrari, ara que parlem d’artistes de kilòmetre zero, es fa necessari descobrir que es pot fer música en la distància curta. 


Meritxell Tena
Núvol

Catclàssics, música clàssica de Catalunya a internet