Cerca de crítiques

Enquesta

Els dits de Lewis fan Beethoven

23/10/2020 |

 

Programa: Paul Lewis

Lloc i dia: Auditori de Girona

http://www.elpuntavui.cat/cultura/article/1870025-els-dits-de-lewis-fan-beethoven.html

Era el dijous 22 d’octu­bre i Paul Lewis ater­rava a l’Audi­tori de Girona amb la repu­tació de ser “un dels millors pia­nis­tes de la seva gene­ració”. El britànic, dei­xe­ble assu­mit del gran Alfred Bren­del, no va defrau­dar, ans va ofe­rir un com­pletíssim reci­tal d’hora i quinze que va delec­tar la pla­tea giro­nina, més selecta i cada vegada més acos­tu­mada als pro­to­cols de la pandèmia.

Coin­ci­dint amb les cele­bra­ci­ons del 250è ani­ver­sari de Ludwig van Beet­ho­ven, el pro­grama cons­tava exclu­si­va­ment d’obres del mes­tre de Bonn, del qual Lewis és òbvi­a­ment un entu­si­asta i un espe­ci­a­lista, havent ja gra­vat en disc tot el seu reper­tori pianístic: pot­ser menys cone­gut del gran públic que la ves­sant sim­fo­nista del geni ale­many, no deixa de ser d’una gran sig­ni­fi­cança històrica i estètica.

Tot i que no era ple­ni­luni, la sessió va començar amb la celebèrrima Clar de Lluna, des­co­brint un Lewis ini­ci­al­ment cir­cums­pecte i quel­com somi­a­dor. Gra­du­al­ment, es va dei­xar empor­tar per l’essència de la música que tocava, com si recerqués una interacció sinèrgica i sinestèsica amb el piano. El resul­tat: la con­ca­te­nació axial entre les notes i les cadències de cada movi­ment, com és signe dels grans intèrprets.

Tot i així, el plat fort de la vet­llada era la inte­gral de les Vari­a­ci­ons Dia­be­lli, obra poc freqüentada en el directe, degut a la seva extensió i com­ple­xi­tat. Era a la vegada un repte i un pri­vi­legi i el pia­nista de Liver­pool es va mos­trar més que còmode, dili­gent i diri­gent. La par­ti­tura, clara­ment avançada pel seu temps, és un veri­ta­ble com­pendi de l’art del piano, par­tint de la valsa lleu­gera vers ento­na­ci­ons joco­ses, mar­xes impe­ri­als o pai­sat­ges intros­pec­tius que un Lewis refe­ren­cial domina amb cali­bre i exqui­si­desa.

Amb l’aplau­di­ment satis­fet del públic més que garan­tit, el sobri Paul Lewis no va dub­tar en rega­lar un bis, natu­ral­ment, de Beet­ho­ven: la Baga­tel·la núm. 5 (Opus 126), que el mateix com­po­si­tor con­si­de­rava entre les seves millors cre­a­ci­ons. Es tracta d’una peça curta, suau i esplen­dent com els des­gels de la pri­ma­vera. Una curi­osa forma d’ave­nir-se amb la tar­dor que ara va arri­bant.

ALEXANDRE NUNES DE OLIVEIRA
El Punt / Avui