31/10/2020 |
Programa: The New Catalan Ensemble
Lloc i dia: Palau de la Música Catalana
https://www.nuvol.com/musica/classica/the-new-catalan-ensemble-encarna-una-festa-bestial-131493
L’ensemble va presentar el ‘Bestiari’ de Joan Díaz al Petit Palau.
Una colla d’animals va passejar-se dimecres al vespre pel Palau de la Música Catalana. Abelles, formigues, cargols, papallones, estornells, llimacs i altres bèsties van desfilar per un escenari poc il·luminat, nimbat per la claror d’una pantalla plena de dibuixos i lletres.
Dins el marc de l’Any Carner, el NewCat, The New Catalan Ensemble, va presentar al Petit Palau la seva tercera producció, titulada ‘Bestiari’. Es tracta d’un llibre-disc amb cançons que el pianista, compositor i arranjador Joan Díaz (Barcelona, 1967) va crear a partir d’una selecció de poemes del Bestiari de Josep Carner (1884-1970).
El Palau, que és una de les joies del Modernisme català, està farcit d’elements naturals. El bestiari va sentir-s’hi com a casa. Els sis músics del NewCat —Gemma Abrié, Carles Belda, Manu Sabaté, Juan Aguiar, Carles Marigó i David Domínguez— i el poeta i recitadorJosep Pedrals van actuar amb el caràcter juganer de qui s’ho pot permetre.
El concert de dimecres va ser, per damunt de tot, una festa de les arts: la literatura —la recitació dels poemes, els versos escrits a la pantalla—, la il·lustració —uns dibuixos frescos i divertits, projectats també a la pantalla, fets per joves il·lustradors de l’Escola Massana de Barcelona— i la música —i quina música!— van entortolligar-se amb alegria. Va ser una vetllada calmadament festiva. El NewCat va demostrar un cop més que els instruments tradicionals catalans encaixen en àmbits artístics ben diversos.
Cada peça musical de Díaz condensa l’essència del poema respectiu. Cada cançó capta el tarannà de l’animal en qüestió: un colom delicat i amorós; un fènix seductor i majestuós; un cargol pesant; unes formigues treballadores, que pessigollegen; un gat versàtil, i tantes altres bèsties que Carner dibuixa a través d’uns versos aguts, plens d’ironia i de jocs de paraules.
Durant tot el concert, els artistes del NewCat van fer ressortir un esperit juganer, bellugadís, saltironant com l’esquirol que descriu Carner en aquests versos: “Alegre i esparpillat / salto i corro tot el dia; / llum i oreig em fan feliç / i el brancam és mitja vida; / munto i hec tres berenars / de fruita de la més fina, / que en aquest món el que cal / és tast i bellugadissa” (versos 9-16 del poema ‘Un altre esquirol’).
La cantant i contrabaixista Gemma Abrié, que va brillar tant com una lluerna, va donar les gràcies als assistents “per consumir cultura en aquests temps que és tan difícil que es mantinguin els concerts”. Encara no es coneixien les mesures que la Generalitat ha impulsat per tal de frenar la segona onada de la pandèmia del coronavirus. Ara per ara, els teatres, els cinemes i les sales de concerts hauran de romandre tancats durant almenys dues setmanes.
De moment, ens queden els versos de Carner, ens queden les cançons de Joan Díaz, que podeu escoltar des de casa. Al poema ‘La puça’, Carner verseja: “Els ulls de poll i els bigotis / volen fer d’aturadors; / però sempre a lloc carnós / arribo, d’amagatotis” (versos 9-12 del poema ‘La puça’). Avui, i malgrat tot, podem impregnar-nos de l’esperit enjogassat del NewCat i cantar plegats que sempre als versos de Carner arribem, que sempre al joc carnós de les bèsties ens refugiem.