Cerca de crítiques

Enquesta

Una Flauta màgica km 0

24/10/2020 |

 

Programa: 'La flauta màgica'

Lloc i dia: La Faràndula de Sabadell

https://www.nuvol.com/musica/classica/una-flauta-magica-km-0-129475

Cinc cèntims sobre l'òpera de Mozart i la producció de l'AAOS

L’Associació d’Amics de l’Òpera de Sabadell torna a l’activitat després de les obligatòries cancel·lacions a causa del confinament al final de la temporada passada. I ho fa per la porta gran, amb un títol tan emblemàtic com La flauta màgica de W. A. Mozart i un equip vocal de casa i d’alta volada.

Més enllà de la seva enorme popularitat, aquest Singspiel que Mozart va estrenar el 1791, darrer any de la seva vida, té una considerable transcendència històrica perquè, fins a cert punt, esdevindrà la pedra angular sobre la qual es construirà l’escola operística alemanya. Una escola que assolirà grans fites durant el segle XIX fins a desembocar en el drama musical wagnerià.

A finals del segle XVIII no existia encara una tradició operística alemanya específica i consolidada. Malgrat alguns experiments, els compositors germànics en general s’adaptaven a l’estil imperant de l’òpera italiana. Un cas paradigmàtic seria el de G.F. Händel, qui va portar, des d’Anglaterra, l’opera seria italiana a les més altes fites expressives. Però paral·lelament, un gènere popular anomenat Singspiel es va imposant a l’Europa de parla germànica. El Singspiel, que podríem traduir com a peça teatral cantada, alternava números cantats amb diàlegs parlats, com la sarsuela, l’opereta o el musical dels nostres dies. Uns números musicals molt bàsics al principi però que, a través de compositors com Johann Adam Hiller i Georg Anton Benda, van guanyant en qualitat, complexitat i ambició.

Però és Mozart qui farà arribar aquest gènere a la majoria d’edat i qui posarà la llavor del que havia de venir. Primer amb El rapte del serrall, la seva primera creació en alemany de grans dimensions, d’escriptura voluptuosa i operística i, finalment amb La flauta màgica, més propera als preceptes tradicionals del gènere. A partir d’un llibret d’Emanuel Schikaneder, Mozart compon una de les grans creacions de la música escènica de tots els temps. Una obra d’una inspiració musical que sembla inesgotable, recolzada en un llibret que té la virtut principal d’oferir diferents nivells de lectura, des de la faula infantil fins a la iniciació maçònica, institució de la qual, com se sap, formaven part tant Mozart com Schikaneder.

Sense la influència d’una obra com La flauta màgica seria impossible concebre la creació de dos títols claus en la definitiva consolidació de l’òpera romàntica alemanya. El primer és Fidelio (1805), l’única òpera de Beethoven, que beu de les fonts del Singspiel mozartià tot i que el tractament vocal, per moments, s’apropa més al de La clemenza di Tito, contemporània de Die Zauberflöte. I finalment, la decisiva El caçador furtiu, de Carl Maria von Weber, considerada la primera òpera romàntica alemanya i que incorpora, també, elements màgics.

Tant Fidelio com Der Freischütz ja no porten la catalogació de Singspiel sinó el de Oper o Romantische Oper i, des d’un punt de vista tant musical en el cas de Beethoven com temàtic en el de Weber, obren el camí dels drames musicals wagnerians que pocs anys després sacsejarien definitivament la música occidental. Una revolució que, probablement, no s’hagués dut a terme sense la imprescindible aportació de Mozart i la seva Flauta.

L’associació que lidera la mai prou ponderada Mirna Lacambra ha reunit un cast de gran nivell apostant, com sempre, pel talent jove i del país.
Per a aquestes funcions, l’associació que lidera la mai prou ponderada Mirna Lacambra ha reunit un cast de gran nivell apostant, com sempre, pel talent jove i del país. La soprano Serena Sáenz, una de les revelacions més prometedores dels darrers temps, serà Pamina al costat del ja consolidat i sempre elegant tenor Marc Sala, qui interpretarà al príncep Tamino. L’espectacular Sara Blanch, de carrera meteòrica i que acaba de debutar al Teatro Real amb Un ballo in maschera, és tot un luxe per la Reina de la nit, paper que encaixa perfectament amb les seves característiques vocals actuals. Papageno serà una altra veu emergent, la del baríton Carles Pachón mentre el baix Jeroboám Tejera assumirà el rol de Sarastro. Laura Obradors com a Papagena i Carlos Ortizcom a Monostatos completen el cast de solistes principals.

Al capdavant de l’Orquestra Simfònica del Vallès estarà l’imprescindible Daniel Gil de Tejada, qui ja ha dirigit en tres ocasions l’obra a Sabadell i que assegura un alt nivell orquestral i de concertació, tot i les dificultats afegides que comporten les mesures sanitàries imposades. Unes mesures que obligaran al Cor dels Amics de l’Òpera de Sabadell i l’orquestra a mantenir distàncies de seguretat que compliquen la cohesió dels conjunts.

Al voltant d’aquest títol, com és habitual en l’AAOS, s’ha desenvolupat l’Escola d’Òpera de Sabadell. Un projecte que ha esdevingut tot un viver de noves veus del qual han sorgit moltes de les veus més destacades del nostre país gràcies a l’encomiable feina tant de Gil de Tejada com del director escènic Pau Monterde, passant per professors com Francesca Roig, Miquel Górriz o Jordi Vilà.

La producció, també amb les prevencions necessàries, anirà a càrrec, precisament, de Pau Monterde i, si la situació ho acaba permetent, es podrà veure tant a Sabadell com al Palau de la Música de Barcelona, l’Auditori de Sant Cugat, el Kursaal de Manresa i el Teatre Fortuny de Reus. 

Antoni Colomer
Núvol