Cerca de crítiques

Enquesta

El Liceu torna a vibrar després d'una aturada de sis mesos

28/9/2020 |

 

Programa: Sondra Radvanosky i Piotr Beczala

Lloc i dia:Gran Teatre del Liceu

https://www.elperiodico.cat/ca/oci-i-cultura/20200927/liceu-torna-vibrar-despres-de-paron-sis-mesos-coronaviruas-radvanovsky-beczala-8130567Radvanovsky i Beczala conquerir novament el cor d'uns assenyats liceistes

El coliseu líric barceloní va optar per un camí molt diferent del que va triar el Teatre Reial de Madrid, que quan va poder, ja al juny, va programar òpera i concerts tant en ‘streaming’ com presencials, incloent 27 funcions de ’La Traviata’ al juliol. El Liceu, en canvi, va tancar al març i així es va mantenir fins al recital d’aquest dissabte, extraordinari. Els liceistes, emocionats i amb gran sentit de la responsabilitat, van anar ocupant les seves localitats en ordre, segons l’horari que indicava l’entrada per evitar aglomeracions. La ‘nova normalitat’ en el Gran Teatre es consolidava amb la meitat de l’aforament, mentre la prudència a l’escenari es veia reflectida en un recital a càrrec de dos cantants acompanyats de piano vetllant per la seguretat sanitària de públic, artistes i treballadors.

Una vetllada, en tot cas, decididament triomfal, en la qual es va imposar l’excel·lència de dues autèntiques estrelles molt conegudes pel públic liceista: la soprano canadenca d’origen nord-americà Sondra Radvanovsky i el tenor polonès Piotr Beczala. Davant tant talent, va ser impossible evitar els crits de joia entre el públic, aquests que no es recomanen a altres sales d’Europa.

 

Eixordadora rebuda

Abans de començar, i enmig de l’eixordadora rebuda, Radvanovsky, sense poder contenir les llàgrimes, va agrair l’honor de ser partícip d’aquesta inusual inauguració de temporada, «la d’un teatre que ha estat sis mesos tancat», mentre Beczala afirmava que era «meravellós» ser un dels dos primers cantants que pujaven a aquest escenari després de la interrupció obligada de l’activitat artística per la pandèmia.

I ningú millor que Verdi per obrir i tancar aquest retrobament que es va oferir sense parar i sense programes impresos. Arias de ‘Luisa Miller’ i ‘La forza del destino’ van obrir el foc. Beczala es va imposar a ‘Quando li sere al placido’ amb un fraseig de somni i Radvanovsky va impactar amb un ‘Pace, pace mio Dio!’ impressionant començat amb embriagadores frases ciselles per un savi ús de reguladors.

Cantants extraordinaris
El ‘verisme’ de Giordano i del seu ‘Andrea Chénier’ va deixar clar el feliç moment que viuen aquestes dues veus extraordinàries. El tenor va emocionar amb el seu «Come un bel dì di maggio», mentre que la soprano, que ja ha cantat aquesta obra al Liceu, va tornar a colpejar esperits amb una «Mamma morta» brillant. El duo final de l’òpera no va poder tenir millors intèrprets en aquests dos cantants extraordinaris malgrat alguna inexactitud a les entrades.

El ‘verisme’ va continuar en el programa primer amb ‘Mamma, quel vino è generoso’, el lacrimogen ‘adeu a la mare’ de ‘Cavalleria rusticana’ de Mascagni amb un Piotr Beczala extravertit i concentrat que va dibuixar un Turiddu carregat d’intenció, i amb la màgia de Puccini, amb una Radvanovsky tot poder, brodant una desesperada ‘Sola, perduta, abbandonata’ (‘Manon Lescaut’).

L’adoració del públic
Amb les emocions a flor de pell, els dos intèrprets van continuar amb dues àries de ‘Tosca’ amb què van acabar de guanyar-se l’adoració del públic, «E lucevan le stelle» amb el fresc, impecable i commovedor Cavaradossi de Beczala, i un «Vissi d’arte», tota una ostentació de control d’aire i d’expressivitat en la veu de Radvanovsky –que també ha sigut Tosca al Liceu–, i amb el qual va aconseguir l’ovació més càlida de la nit. Verdi va tancar el programa amb el duo Teco io sto d’‘Un ballo in maschera’ amb els dos intèrprets arrasant amb la seva entrega.

Camillo Radicke, des del piano, va recolzar amb complicitat i devoció als cantants, aconseguint seguretat i moments màgics. A les propines es van succeir àries de ‘Rusalka’, ‘Halka’, ‘Adriana Lecouvreur i ‘Werther’, a més del duo de ‘La viuda alegre’. 

Pablo Meléndez-Haddad
El Periódico de Catalunya