Cerca de crítiques

Enquesta

Debut d'altura de Kallias Ensemble a Vilabertran

6/9/2020 |

 

Programa: Kallias Ensemble

Lloc i dia:Schubertíada a Vilabertran

https://www.nuvol.com/musica/classica/debut-daltura-de-kallias-ensemble-a-vilabertran-119389

La producció manresana sobre les cançons folklòriques de Beethoven s'estrena amb gran èxit a la Schubertíada

Sota l’impuls dels Amics de la Música i les Arts de la Catalunya Central, el proppassat 29 d’agost va estrenar-se la producció “Beethoven, el cant dels pobles” dins el marc de la Schubertíada de Vilabertran. Un projecte musical dedicat a reivindicar un repertori inèdit a casa nostra: les desenes de cançons populars de diferents nacionalitats que Beethoven va arranjar en el seu període de maduresa. Unes peces que foren estrenades per un conjunt musical que també debutava als escenaris, Kallias Ensemble, una formació liderada pel pianista i pedagog Francisco Poyato i constituïda pels joves intèrprets Mireia Tarragó (soprano), Helena Ressurreiçao (mezzo), Eduard Mas (tenor), Ferran Albrich (baríton), Elena Rey (violí) i Erica Wise (violoncel).

Tal com va destacar el mateix Poyato en la presentació del programa del concert, lluny de recrear-se en els neguits existencialistes del subjecte de la poesia romàntica, aquestes cançons beethovenianes, moltes d’elles anònimes, tradueixen musicalment l’esperit del poble, les inquietuds, les històries, els anhels i la sensibilitat de diferents realitats nacionals europees. Una naturalesa musical que beu d’allò tel·lúric i dota a aquest repertori d’una frescor i d’un entranyable alè popular, magistralment harmonitzat pel geni creatiu de Beethoven.

L’encàrrec d’aquestes obres arribà a Beethoven a instàncies d’un editor escocès, George Thomson (1757-1851), qui mogut per l’afany de recopilar les cançons tradicionals del seu país va maldar per promoure’n l’edició. Donat que el seu interès no s’acontentava amb fer-ne simples antologies sinó que volia dotar-les d’una pàtina de prestigi, va recórrer a importants compositors, com ara Ignaz Josef Pleyel (1757 -1831), Leopold Kozeluch (1747-1818) o el mateix Franz Joseph Haydn (1732-1809), per tal que fessin els arranjaments musicals de les melodies populars que volia divulgar, abans de requerir al propi Beethoven. Al seu torn, Thomson també es va valdre de reputats poetes escocesos, com ara Robert Burns (1759-1796) , Sir Walter Scott (1771-1832) o Lord Byron (1788-1824), per a substituir les lletres més vulgars de les cançons per textos d’un sentimentalisme més elaborat. Tot i rebutjar inicialment l’encàrrec, a partir de 1809, Beethoven va començar a arranjar les cançons originals que li procurava l’editor escocès per a una, dues o fins a tres veus solistes amb un acompanyament instrumental per a piano, violí i violoncel. Si bé en un primer moment les cançons comissionades eren d’àmbit estrictament britànic – escocès, irlandès i gal·lès-, el mateix compositor va proposar ampliar l’espectre folklòric amb arranjaments de tonades espanyoles, portugueses, franceses, poloneses, hongareses, suïsses, alemanyes, sueques, daneses, venecianes, sicilianes, russes, ucraïnianes, austríaques i tiroleses. Malgrat que Beethoven no va visitar mai molts d’aquests països, els arranjaments que va realitzar estilitzen els modes i els girs dels seus cants populars copsant amb gran intuïció la frescor i la immediatesa de les seves tonades, enriquides totes elles amb unes harmonies d’un trepidant preciosisme classicitzant.

El quartet vocal del conjunt Kallias va saber connectar vivencialment amb aquest repertori, desplegant un envejable talent canor i una vital intensitat expressiva. Tot i haver d’enfrontar-se a unes partitures d’una gran varietat de caràcters expressius, combinacions vocals (solistes, duets, tercets, quartets) i de fins a onze idiomes diferents, els joves cantants van ser capaços de fer lluir un repertori que va fer les delícies de l’auditori. La soprano tarragonina (Mireia Tarragó) va exhibir una línia de portentosa elegància i un timbre d’una atractiva bellesa iridescent, mentre que la mezzo portuguesa (Helena Ressurreiçao) va apurar el caràcter dramàtic dels seus pentagrames amb una riquesa de matisos de gran profunditat canora. En les tessitures masculines, Eduard Mas va demostrar ser un tenor d’una gran solidesa vocal i agudesa expressiva, capaç de dotar les seves interpretacions d’una espontània vitalitat; al seu torn, el baríton Ferran Albrich va desplegar un instrument robust, homogeni i acuradament modulat que va fer brillar tant en les peces solistes com en els números conjunts. Tots ells van estar acompanyats per un trio instrumental de luxe, integrat per Francisco Poyato, al piano, i Elena Rey i Erica Wise, a les cordes; ells foren els artífexs de teixir les harmonies beethovenianes amb una unció i una subtilesa discursiva d’allò més exquisides.

El concert, que va comprendre un total de 24 peces, va celebrar-se a la canònica de Santa Maria de Vilabertran i va tenir una durada de poc més d’una hora. Tanmateix, l’ovació i l’entusiasme amb què fou acollit pel públic va allargar-lo gairebé vint minuts més, arrancant una propina i un bis als intèrprets i obligant-los a sortir a saludar fins a vuit vegades. Un èxit rotund i un debut d’allò més prometedor per a un conjunt cridat a fer grans coses, que, al seu torn, va contribuir a realçar la una edició molt especial de l’emblemàtic festival empordanès consagrat a l’univers del lied.  

Ovidi de Cardona
Núvol