Cerca de crítiques

Enquesta

Ànimes convertides

5/3/2020 |

 

Programa: Lassus Quartet. Intèrprets Catalans

Lloc i dia: Petit Palau

L’aposta del Palau de la Música pels intèrprets cata­lans ha estat, habi­tu­al­ment, motiu de debat a través de dife­rents posi­ci­o­na­ments com ara el mer­cat, la qua­li­tat, les quo­tes... A vol­tes, enmig d’aquests debats estèrils, obviem la presència de pro­jec­tes sòlids que demos­tren fer un pas més enllà. Aquest és el cas del Las­sus Quar­tet, que lidera el vio­li­nista català Joel Bar­do­let i que dimarts va pre­sen­tar-se al Petit Palau.

Fidel a la seva acti­tud de recerca i explo­ració, ja no només en el camp sonor sinó també com a for­mació, la pri­mera part va estar dedi­cada al pri­mer dels quar­tets del tan prolífic com interes­sant Joan Magrané amb el seu pri­mer quar­tet de corda, Madri­gal, que ens va per­me­tre de com­pro­var el crei­xe­ment que han rea­lit­zat en deu anys el llen­guatge i la volun­tat expres­siva del com­po­si­tor reu­senc. Va seguir el Quar­tet núm.3 “la Caça” de Jörg Wid­man, en què més enllà de mos­trar un llen­guatge curull de referències a la tra­dició (Schu­mann, Beet­ho­ven) s’inse­reix de ple en les experiències neo­da­dais­tes de movi­ments com ara Flu­xus.

Com a gran con­tra­punt, el Las­sus va ofe­rir-nos l’immens Quar­tet núm.17 KV 458 de Mozart, en el qual la for­mació va mos­trar com encara té tota una llarga car­rera artística per enda­vant en la qual poder apro­fun­dir més en aques­tes grans obres de la tra­dició. Però el quar­tet que porta el nom del gran poli­fo­nista franc­fla­menc Orlando di Las­sus ens tenia guar­dat un mix amb tres obres de John Cage, el mateix Las­sus i Tho­mas Adès. Escol­tar l’O Albion d’aquest dar­rer va ser com una immensa admissió de la pro­posta del quar­tet a la nos­tra ànima, con­ver­tida ja en un espe­rit immor­tal.

 

ORIOL PÉREZ TREVIÑO
El Punt / Avui