Cerca de crítiques

Enquesta

Mischa Maisky amb les Suits de BAch

Mischa Maisky, la màgia de Bach

29/8/2003 |

 

Maisky va superar de sobres el repte d'interpretar les suites de Johann Sebastian Bach

LOCAL Església de Torroella de Montgrí
INTÈRPRET Mischa Maisky, violoncel
DATA 26 d'agost del 2003

Dimarts es va clausurar a l'església de Sant Genís el Festival de Torroella. Mischa Maisky, violoncel.lista convidat pel festival, va interpretar tres de les sis suites que Johann Sebastian Bach va escriure per a violoncel sol. Oblidades durant molt temps, va ser Pau Casals qui va popularitzar aquestes obres, que avui són partitures imprescindibles en el repertori de tot violoncel.lista.
Maisky va elegir la primera de les suites, en sol major, per començar el recital. El preludi, amb arcs llargs i so ampli, va servir per començar a desplegar la màgia de Bach. Després de la dansa alemanya i la ràpida courante, la sarabanda va resultar íntima i delicada i va acabar amb els àgils minuets i la giga festiva.
La quarta de les suites, en mi bemoll major, va arrencar amb un preludi fort i intens. Però la millor va ser l'última de les que Maisky va tocar, la número 5 en do menor. Aquesta obra, amb la scordatura de la primera corda afinada en sol en lloc de la, té una sonoritat especial que fa vibrar de forma diferent el violoncel.
Maisky va tocar el preludi amb una calidesa que va conservar en la dansa alemanya i va brodar la sarabanda d'a- questa suite que, encara que sembli simple a primera vista, no ho és en absolut. La seva línia melòdica, sense acords, és plena d'una gran complexitat harmònica que Maisky va saber transmetre intensament. Les gavottes, tan diferents però a la vegada complementàries, van donar pas a una elegant giga per acabar.
El públic en va demanar més i ell va donar més Bach. Minuet 1 i 2, la tercera suite en do major i el preciós preludi de la segona, en re menor.
Per a un violoncel.lista sempre és un plaer però també un repte interpretar Bach, i més si són les suites. Maisky, que diu que aquesta obra seria la seva bíblia si la música fos la seva religió, va tocar amb increïble sonoritat i va transmetre la seva visió més personal de la música de Bach.

Irene Acebal
El Periódico