Cerca de crítiques

Enquesta

No al No

Carles Santos, un concert inoblidable

30/4/2003 |

 

Carles Santos va oferir al nou Lliure el recital No al no, actuació que no dubto a qualificar d'històrica. He assistit a molts concerts i puc afirmar que aquest és un dels 10 més importants. Santos va començar la seva proposta exposant sobre el teclat una fórmula secreta i màgica. Després va colpejar les notes amb els punys i allò va sonar bé. Se situava, des de l'inici, en l'avantguarda de Hindemith, que el segle passat va proclamar tocar el piano oblidant el que havia après al conservatori.
Després va treure una bola blanca que va utilitzar com a mà esquerra, pressionant les notes, i la va deixar caure. Surrealista.
Santos basa la seva estètica en el contrapunt i en el piano, l'instrument del segle XVIII més europeu que existeix, i en la seva pròpia vitalitat mediterrània. El seu concert em va fer evocar similars sensacions a les d'actuacions imaginàries de músics com Bach, Beethoven, Chopin, Satie o Bartók. Del primer, el contrapunt; del segon, l'energia; del tercer, la imaginació; del quart, l'humor: i de l'últim, el sentit percussor del piano.
En el seu recital, Santos va repassar les seves principals partitures teatrals. En altres paraules, va ser Santos by Santos en estat pur, en estat de gràcia.

Luis Polanco
El Periódico