11/2/2020 |
Programa: GIOrquestra
Lloc i dia: Auditori de Girona
Ye-Eun Choi va tornar a evidenciar el seu talent prodigiós, amb una peça de Bach
Dissabte passat tots els camins portaven al concert de la GIOrquestra a la sala Montsalvatge de l’Auditori de Girona. Els motius, que seguidament desgranarem, també eren bons: les efemèrides, el programa i, per descomptat, les artistes convidades.
Les dues primeres raons es relacionen fàcilment: la GIOrquestra desplegava el seu habitual concert d’aniversari, aquesta vegada el vuitè, integrant-se també en les celebracions, organitzades per l’Auditori, dels 250 anys del naixement de Ludwig van Beethoven. Per això mateix, l’alineació incloïa dues obres del compositor de Bonn, ambdues en la lumínica tonalitat de Re major: la Simfonia núm. 2 i el Concert per a violí. Les peces van ser introduïdes –i exaltades molt positivament– pel pedagog Xavier Chavarria, en una al·locució molt aclaridora que segurament va deixar el públic més centrat i receptiu.
Finalment, les protagonistes. Primer, la directora d’orquestra francesa Chloé van Soeterstède , pionera en una funció encara clarament dominada en clau masculina. Només amb 32 anys, ja ha dirigit les millors orquestres europees i ha fundat la seva pròpia orquestra, l’ Arch Sinfonia de Londres. Figura longilínia, atenea, quasi prerafaelita, va ser un absolut plaer contemplar-la liderant de manera peremptòria però expressiva la formació gironina, de la qual va extreure frescor i definició. Així, la segona simfonia va sonar vigorosa i amb caràcter, com li toca: un camp d’assaig, una fuga cap endavant, on Beethoven departeix a galop del classicisme elegant de Haydn i Mozart, començant a dibuixar el seu propi llenguatge simfònic de matriu romàntica. Per això, efectivament, alguns dels seus motius es repeteixen en altres obres més tardanes de l’alemany.
I després, com en una pel·lícula de culte, va aparèixer ella: la sud-coreana Ye-Eun Choi , amb el seu violí Guadagnini de 1765 i un incandescent vestit de color rosella, per deixar bocabadada i en estat de suspensió kàrmica tota la platea de la Montsalvatge, amb la seva entrega desarmant i vertiginosa del Concert per a violí, op. 61: una composició avançada pel seu temps i absolutament excepcional, fins i tot per a algú de l’envergadura de Beethoven, geni fora de qualsevol contestació. Arranca amb unes orquestracions fastuoses, triomfals, grandiloqüents, les quals, gradualment, en un règim de tema i variacions, van deixant pas a la veu profundament lírica del violí, que no deixa mai de patentar certa inspiració ornitòfila i vivaldiana, amb segments clarament només a l’abast de predestinats, com era aquest el cas. Les tres parts implicades –solista, directora i orquestra– van funcionar amb total fluïdesa i coordinació, com va testimoniar la suavíssima –gairebé insospitada– transició del II al III moviment. Qui ho sap, també va ser una hàbil solució per evitar l’allau d’estossecs que es van sentir incòmodament en altres moments de la vetllada.
Per finalitzar, i per si hi hagués dubtes, Ye-Eun Choi va tornar a evidenciar el seu talent prodigiós, oferint un bis amb una peça de Johann SebastianBach, potser motivada per les flors que li havien acabat de regalar. La violinista s’ha guanyat el cor dels gironins i va ser una forma merescuda de tancar la nit per a tothom.