Cerca de crítiques

Enquesta

Attenelle interpreta el concert de Berenguel

Albert Attenelle, un pianista amb força melòdica

29/11/2004 |

 

INTÈRPRET Albert Attenelle, piano
DIRECTOR Josep Caballé Domènech
DATA 26 de novembre

L'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC) va actuar el cap de setmana amb un programa basat en autors dels segles XX i XXI. El concert va començar amb una passejada per les Fonts de Roma de la mà del compositor italià Ottorino Respighi. En aquesta obra fresca i descriptiva, les melodies van fluir amb bastanta fortuna com aigua de la font fins a arribar al final, amb campanes anunciant el crepuscle a la font de Villa Medici.
Però el protagonisme de la nit se'l va endur el pianista català Albert Attenelle, que va estrenar el Concert per a piano i orquestra de Xavier Benguerel, obra escrita per encàrrec de la mateixa OBC. Amb tres parts clarament diferenciades, el millor va ser quan el solista, sense l'orquestra, va poder desenvolupar amb més llibertat el vessant més expressiu i melòdic de la partitura. Attenelle va estar a l'alçada de les circumstàncies, i va transmetre força i contundència en les parts més agressives i es va entendre bé amb el diàleg amb la secció de percussió.
Però no tot va funcionar tan bé. Al concert, de considerable dificultat per a l'orquestra, li va faltar una mica més de maduresa a nivell de conjunt. Algunes vegades l'orquestra va tocar amb imprecisions i va tenir dificultats per seguir el tempo que va marcar el director. Al final, aplaudiments per a Attenelle i Benguerel.
Benguerel va dedicar el seu Concert per a piano a la seva família, el mateix que va fer Richard Strauss amb la Simfonia domèstica, op. 53. Amb ella i de la mà del director català Josep Caballé Domènech, el públic de l'Auditori va poder compartir un dia en la vida de la família Strauss. El director barceloní va estar sempre atent al caràcter de l'obra, exigint el màxim dels músics a nivell expressiu. S'hi va entregar completament i va aconseguir amb l'obra de Strauss algun dels millors moments de tot el concert. Va aconseguir teixir, pacient però amb intenció, grans crescendi plens de tensió i direcció.
Al final, el mateix Caballé Domènech va reconèixer amb aplaudiments la feina dels mú- sics, encara que l'orquestra no va brillar amb la mateixa intensitat al llarg de tot el concert.
Irene Acebal
El Periódico