Cerca de crítiques

Enquesta

Domini de l'huracà

3/7/2019 |

 

Programa: Lucas & Arthur Jussen

Lloc i dia:Palau de la Música Catalana

Els Jussen Brothers arrasen amb 'La consagració de la primavera' en el marc del cicle Palau Piano

El cicle Palau Piano va rebre per a la seva clausura els germans holandesos Lucas i Arthur Jussen, cultivadors d’un repertori com el que van donar a conèixer les avui populars germanes Labèque o, més recentment, les germanes Naughton, amb obres per a dos pianos i per a piano a quatre mans. A aquest últim àmbit pertanyien les joies que van obrir el programa, dos coralls ‘bachians’ originals per a orgue que van pretendre omplir el Palau de la seva pau reverencial, tot i que això no es va traslladar al pati de butaques fins bastant ben entrada la vetllada, ja que hi van abundar la tos i altres sorolls molestos. Els dos intèrprets miraven al públic amb cara de circumstància esperant el degut ambient, fins i tot en la segona peça del programa, la ‘Sonata a Re major per a dos pianos, KV 448 de Mozart’ –l’única que va concebre per a aquesta formació, tot i que en va escriure quatre per a piano a quatre mans–, que el públic va aplaudir fins i tot a l’acabar el primer moviment. Els germans Jussen van mostrar una adequada compenetració en un duel ple de detalls compartint un llenguatge tan simètric com còmplice, cosa que es va corroborar en l’’Allegro Lebenstürme’, peça poc divulgada de l’ampli catàleg de Schubert per a piano a quatre mans que també han incorporat molts dels grans artistes del teclat, en què es van fondre amb idèntica intensitat, virtuosisme i expressivitat, amb els Jussen ja concentrats. El contrast va arribar amb el preciosisme minimalista de Mompou i tres de les seves ‘Comptines’, obres minimal d’inspiració francesa que van ser interpretades amb elegància i control estilístic.

El plat fort va arribar amb la transcripció per a dos pianos de ‘La consagració de la primavera’ de Stravinsky, un huracà dificilíssim que els dos pianistes van assimilar a la perfecció, esquivant amb rapidesa i ímpetu i que va acabar amb ovacions i propines. 

Pablo Meléndez-Haddad
El Periódico de Catalunya