Cerca de crítiques

Enquesta

'Un rèquiem alemany' amb piano a quatre mans al Petit Palau

Menys és més

8/11/2004 |

 

'Un rèquiem alemany', de Brahms. María Espada, soprano, José Antonio López, baríton. Jordi Armengol i Kennedy Moretti, piano. Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana. Director: Jordi Casas. Barcelona, Petit Palau. 4 de novembre.

En qüestions artístiques passa que la intensitat de l'estímul sigui inversament proporcional a l'esforç que cal per abastar l'objecte estètic i que, en les reduccions, l'obra no resulti minimitzada, sinó que reclami una col·laboració intel·lectual que augmenta el gaudi que procura. Els orientals saben molt més que nosaltres de quintaessències, i això és el que succeix amb la versió de cambra d'Un rèquiem alemany que Brahms va preparar l'any 1871 per a una audició privada a Londres, dos anys després de l'estrena a Leipzig, i per mor d'una major divulgació.

Com diu Jordi Casas, la versió minva la riquesa tímbrica i la capacitat dinàmica, però revalua la complexitat polifònica. Hi ha moments en què quasi es pot visualitzar el compositor combinant tècnica i inspiració situat entre les idees, el piano i el paper pautat. Apareix un classicisme haydinià que compensa de la pèrdua d'aquella flotació que fa surar les veus per damunt l'orquestra. Augmenta la dificultat del cor, únic motor sense cap refugi que dissimuli un atac impur o permeti esmenar una deriva.
Molt bé ho va fer el Cor de Cambra del Palau sota l'estupenda concertació del seu titular, Jordi Casas Bayer, resistint amb ardidesa fins als Selig sind die Toten finals quan ja l'afinació s'ha de defensar per increment de tensió. Cal dir que l'homogènia secció de sopranos tendeix a aclaparar el conjunt en els passatges desfermats, que el centre de contralts segueix sent excepcional i que les veus masculines aclareixen i texturen les línies com sempre amb gran autoritat.

L'emergent María Espada va aconseguir amb esforç sortir airosa del temible Traurigkeit i el baríton valencià José Antonio López em va semblar senzillament magistral, amb la veu idònia i les inflexions expressives de l'artista intel·ligent, assaonat i inquiet. Cal un recital que mostri la seva maduresa i versatilitat en el pòrtic d'una carrera important.
Els pianistes eren Jordi Armengol, que ho és del Cor de Cambra, i Kennedy Moretti, docent a Salamanca i a l'Escola Reina Sofía, que van tocar en plena compenetració i aportant la cadenciositat adient.
Xavier Casanoves Danés
Avui